"Menorca", el poema de Miquel Martí i Pol

Encercla l'illa amb dits de vent i espera
que els déus, benignes, vulguin apropar-te-la.
Mai no l'has vista però en tens memòria
com d'un desig que incita i crea un àmbit
propici al somni i a la melangia.
Encercla l'illa i la podràs recórrer,
tancant els ulls, des d'aquest teu silenci
sense malmetre'n la claror ni el ritme.
Lúcidament absort, pensa Menorca
sempre al límit del temps, com un fita
que recupera l'orient més càlid
i el converteix en llum meravellada,
en sorra, en mar, en pedra i en misteri.
Aquest és el tresor que cap pregunta
no posa al descobert, però que vibra
rera el secret ardent de la mirada
com un espai de fondes ressonàncies.
Pensa Menorca i digues en veu baixa
noms a l'atzar de pobles i de cales
fins que se't transfiguri el gest i sentis
que la sang et batega a ritme d'illa.