Entrevista a Conxa Juanola

Jugues?
Sí, sí, encara tenc juguera. De vegades som un poc pallassa.

A què jugaves de petita?
Abans es jugava molt al carrer... A la corda, en bicicleta, a fet i amagar, a tocar mare... També, amb terra, a fer fang; o amb els moixos de ca l'àvia... A ca meva no hi havia gaires joguines, però ens ho passàvem molt bé.

Ara ja com a àvia, a què jugues amb els teus néts?
Bé, encara són petitons, però jugam a la pilota, a fer un tren petitó, amb aigua a l'estiu... A llegir contes, a cantar cançons que em cantaven a mi quan tenia la seva edat... Darrerament els agrada molt cercar i ensumar plantes aromàtiques... com qui cerca un tresor.

Com ha influït la natura en l'aprenentatge d'una ecologista com tu? Solies jugar al camp?
Com quasi totes les persones de la meva edat, a Menorca teníem el camp molt a prop. De petits, a l'estiu, anàvem cada dia a fer la bereneta a Trepucó, a Sant Joan des Vergers, a s'Hort Nou. Hi anàvem els fillets i les filletes del carrer acompanyats d'un adult i pel camí replegàvem caragolins, caragols, espàrecs... El que hi hagués del temps. Més tard, de joves, agafàvem el bus i anàvem més enfora. Així vaig descobrir la meva terra i vaig aprendre a estimar-la. Més endavant, quan vaig ser conscient dels canvis vertiginosos que s'estaven produint, vaig decidir que volia fer alguna cosa per conservar aquesta illa, i em vaig fer del GOB.

Tu vas participar activament a l'Escola de Natura de Trebalúger. Quins jocs jugàveu amb els fillets?
Més que jocs, fèiem tallers on els al·lots i els adults ens ho passàvem molt bé: paper reciclat, taller d'arranjos, de cuina, de reciclatge... També fèiem vetllades, i ens contàvem rondalles i qualque glosa... Qualsevol activitat pot esdevenir un joc si es fa amb bon humor i amb ganes de participar amb el grup. Ah, i les sortides de descoberta del medi... Crec que a l'Escola de Natura vaig aprendre molt més del que vaig ensenyar... Quina sort vaig tenir!

Les coses han canviat força des d'ençà. Què penses del joc davant la pantalla (televisió, consola, mòbil...)?
Els temps canvien i no es pot tornar enrere... Crec que el que importa és aprofitar allò de bo que té cada època per transmetre valors de respecte, educació, estima cap els altres, siguin persones o animals, i cap a la natura. I, encara que hi hagi molta tecnologia, no hi ha res que substitueixi el riure amb els teus amics fins a caure en terra.

S'acosta l'època nadalenca... Què penses del consum de joguines per Nadal, Reis...?
Tot s'ha desbordat, pensam que com més coses regalam més estimats se senten els nostres fills i filles. Jo crec que el més important és estar devora els teus sempre que et necessitin i regalar joguets que els ajudin a créixer com a persones... Tot i que de vegades hi ha que claudicar una mica perquè no se sentin massa diferents... S'ha de cercar l'equilibri.

Imaginem! Ara tens 6 anys... A què vols jugar?
A un, dos, tres, duro!, al carrer de Gràcia.