Épisode 6

Encreuades en una cinta de Moëbius. Això és el que en resulta quan ens trobam, tu i jo. Llegeix al mur tot el que hi he escrit…

Llenço l'esprai i alço la vista. La velo vermella pateix un altre atac d'ansietat: es dedica a pujar en vertical la paret, i just quan arriba dalt la façana, torna a baixar, i així una vegada i un altra, atura't boja! M'estàs esborronant tota la pintura fresca! Per què fas això? Em diu panteixant que ho fa per desestressar-se, que la duc pel camí de l'amargura amb les meves voltes sense rumb i les meves migdiades a llocs amb poca estabilitat, però m'estima i no em vol deixar sola. Jo me l'abraço pel manillar i li faig una besada sorollosa i esclatant, quan sorprenc a en Corto Maltese observant-nos de lluny, amb una desconfiança que cada vegada entenc menys. No ens comprendrem mai, aquest aventurer fet de somnis d'aventures i sense aventures reals i jo, i per això me l'estim: malgrat el seu egoïsme inconscient, sense ser-nos deutors de re... Tant de mal que em fa la teva indiferència, Corto! Li dic adéu pensarosa i fent el cor fort, pitjo el botó d'Eliminar i deixo caure llasts d'embalums sense futur. Ell enfonsa les seves mans en les butxaques, gira coa sobre els seus talons i marxa amb silenci d'orgull. No et desbanco, Corto: només et col·loco en una dels petits calaixos de la meva memòria, per a partir d'ara, ben classificat-etiquetat-desat, recordar-te de lluny per saber què vull ser i viure i sentir. Just quan dono la volta per prendre una direcció diferent…

…Vés per on, et coles en un parpelleig i ets aquí, al meu davant. Un ombra del que ets per jo.

És curiós, quan et vull trobar no et cerco, i quan et cerco, voldria trobar-te sense voler-ho. Es curiós que quan et trobo voldria no esperar res de tu, i tanmateix em deleixo per una sola paraula teva, una i no més, una que em faci comprendre la meitat del que no entenc, que l'altra part la dono per menjar a les feres de la imaginació i l'esperança que galopen desbocades un pas més enllà de jo, un pas enrere de tu.

[You know I'm smiling baby/You need some guiding baby/I'm just deciding baby, now.] Em fas somriure Amic e Amat, i estratègicament m'enretiro un poc de tu, dels teus béns materials tebis en aquest trosset de món que ets. [No excuses offered anyway/Let's spend the night together/I'll satisfy your every need/And I now know you will satisfy me…!] Oh. Trobes? [I feel so strong that I can't disguise, oh my / Let's spend the night together…] Em recolzo tranquil·la a la paret però procuro mantenir fix el meu esguard en les ninetes dels teus ulls. Ets una repetició prismàtica de tants reflexos que t'han precedit: tots amb noms diferents, esperits únics, cossos distints, ànimes irrepetibles, futurs incoherents.

La meva inconsciència i el meu seny s'estan esbatussant de valent, ara mateix, però hi sóc jo. T'atenc.

Atanses la mà cap a jo, volent comprovar que sóc real i que encara em poso nerviosa davant la teva presència. [Don't hang me up and don't let me down/We could have fun just groovin' around around and around/This doesn't happen to me ev'ryday/Let's spend the night together… ] I és que sóc matèria corruptible de sensacions en un esperit afamat de tot tu, i m'enretiraria un altre pas cap enrere, però estic esborrant la sortida a les meves esquenes. Em dius, la nit nostra és llarga, la podem fer infinitament curta… Elàstica, envoltant, líquidament gebrada, obrirem portes que no sabíem ni que existeixen… Let's spend the night together/Now I need you more than ever… Voldries?

Obro la boca i no tinc veu. Amb força de gèiser s'embussa tot el que voldria dir entre les autopistes neuronals de camí cap a la llengua, mentre que les meves pestanyes es congelen en un sol aleteig en la teva boca, freu de les teves dents tímides. En els teus blens de cabell clar que t'esbardissen la mirada. En la teva mirada de rialles, sempre delerosa per viure sense comptabilitat de temps, en la cantonada tendra just entre la mandíbula i el naixement del teu coll…! En la carn arrodonida dels teus braços que intueixo llaminera sota les mànigues balderes de la teva camiseta. Les papallones electròniques reaccionen amb moviments dropos, inacabats, inconnexes: les confonen els impulsos elèctrics que recullen amb les seves petites grapes en els temporals del meu crani. Diga'm, cansa'm repetint-m'ho, diga'm, xiuxiueja'm, diga'm, escriu-me invisible sobre la meva pell imaginada amb la punta de la teva llengua mentre em mires amb aquests ulls que sempre riuen… [I'm off my head and my mouth's getting dry/I'm high, But I try, try, try… Oh my…] En què vols que gastem aquesta nit.

I no em tindràs resposta, de tan clarivident que és, de tant que l'esperem, de tan segur que l'aconseguiràs: digues-m'ho... I pitges el rodol de la meva barbeta i em provoques un mig somriure i em dius, juguem a doble o re. Em desafies el doble, o re. Et faré el doble de pessigolles, o re. Ens estimarem el doble, o re. Ens enyorarem el doble i ens confessarem el doble de tot el que sentim l'un per l'altre, o re. N'aprendrem el doble l'un de l'altre, sentirem, viurem el doble, o re. Veurem el doble del món, o re. Però gastarem aquesta nit junts, no en dubtem pas… Moët, sóc el doble teu per tot: som amic, e som amat. I t'ho demostraré el doble, si tu m'ho permets i em deixes guanyar aquesta juguesca. Bonica petita groupie de Rollings: en Corto Maltese assegura que tens un tacte deliciós a la punta dels dits. Suficientment suaus com per treure la carta més alta, manllevar la cartera més enfonyada, pinçar les fibres més resistents de dins meu amb saviesa de sibarita habitual de peix de fugu.

Som amic, e sóc amat. Ets multiplicada per jo.