Épisode 6

Sento el soroll rònec que destil·len les politges de transport i parrupeigs de coloms, com aletegen alguns d'ells al voltant meu sense témer els moviments estroncats i dropos del telefèric, buit de passatgers. Alguns ocells vagarosos estiregassen el meu cabell cercant el que ells creuen insectes saborosos de la brutícia: sospito -ja no dono per massa més- que són les últimes papallones electròniques que no han pogut marxar amb les seves companyes i intenten alçar el vol, enredant-se encara més. De tant en tant, quan els coloms aconsegueixen caçar-ne una, esclata un espetec i s'esbrava una revolada d'ensurt, però els ocells golafres no escarmenten i de seguida tornen a picotejar-me el cap. Bé, tampoc fan massa mal; és agradable i tot. Amb un ull mig obert, veig el manillar de la velo penjim-penjam del sostre de la cabina per un ancoratge lligat amb una cinta i un parell de mosquetons posats amb seny i eficàcia. Un pessic de lluïdesa m'empeny a la conclusió que l'has lligada tu, perquè segueixi acompanyant-me en aquest viatge de circuit infinitesimal. Intento alçar-me a poc a poc, morta de set de dormir i de son líquida, però no tinc prou esma ni forces, i la cabina trontolla un poc massa. Un esgotament hivernal m'aclapara el cervell i atenalla les meves extremitats i em rendeixo, sense canviar de postura. Els ulls vigilen per jo com tot es va empetitint i inesperadament allà et retrobo, a peu de terra, i més que sorprendre'm em ric amb ràbia d'embriaguesa. Des del teu esguard d'ulls prims i atents ressegueixes el retall del meu cos estirat sense vertigen, mentre la cabina no acaba d'equilibrar-se amb el pes de ploma de la velo, que confiada i distreta xiula amb el ring-ring del clàxon metàl·lic els Rollings, Anybody seen my baby/Anybody seen her around /Love has gone and made me blind /I've looked but I just can't find /She has gotten lost in the crowd. Intento atrapar la teva timidesa amagada en hiperactivitat, mantenir-te estàtic en els estrets espais d'entre els meus dits fent-me la il·lusió op-art que ens podríem tocar. Però una vegada més te m'escapoleixes entre sístoles i diàstoles en direcció a la porta de circuits de commutació NOT per on sempre marxes, negant la lògica d'una variable que no t'atures a calibrar... Salty tears /It's three in the afternoon /Has she disappeared /Is she really gone for good i per dir-nos adéu, em regales a les alçades un xiuxiueig a cau d'una orella-ara l'altra, corbes sinusoides saltant el pont amazònic del meu clatell ("...Som... aquí..."), transformades en un calfred de pedra foguera que confonc entre la teva boca i el Sol.

I en un arranc de consciència instintiva m'endinso en la teva pròpia veu per dir-te que desitjaria que estiguéssim junts en aquest mateix instant immesurable, incommensurable, immutable, inimitable (impronunciable en la brevetat física que ens separa a tots dos): principi i final i principi d'un sol tacte imprès a dos cossos amb afecte franc ex-temporani. Imputable a tots els efectes a les nostres accions i reaccions i percepcions. I m'assegures que tu també i arronses la boca admetent la teva debilitat, tanques els ulls i prems els llavis en un somriure trencat, traït per la teva memòria entremaliada que també vol jugar amb la meva. Anybody seen my baby /Anybody seen her around /If I just close my eyes/I t'abandones i assaboreixes amb tast agredolç una nit que ens costava que fos matí /I reach out and touch the prize /Anybody seen her around... Perquè tot es va convertir en intangible intel·ligible impalpable? Lost, lost and never found /I must have called her a thousand times/Sometimes I think she's just in my imagination. Tot era absurdament real fins que començaren els salts de trapezi sense xarxa sobre les ales d'un Tupolev Ty-144 a ple vol, ara tu ara jo, i les nostres rialles compartides es tenyiren d'un sorprenent matís final de dolç picant: sabien a cacau pur amb xili.

Serà deliri, perquè per fi accedeixo a la son de petroli dels que mai recorden els malsons, i el brunzit de les papallones cibernètiques [now I am ready to close my eyes/and now I am ready to close my mind/and now I am ready to feel your hand/and lose my heart to the burning sands] ja s'apropa per endur-nos ben lluny, a la velo i a jo.

Amic e amat, em vaig quedar sense explicar-te contes inventats al pas, em vaig quedar amb gana de mirar-te més als ulls teus de rialla pura, em vaig quedar sense sentir què era agafar-te la mà. I la broma imprevista enyorada atraient que ets tu, i jo, ja no riem. Tan fàcil que ens era.