"Amb la crisi tenim clar que abans de reduir en qualitat, ho farem en quantitat"

Ara -diu vostè- hi ha esperança, però com a presidenta ha viscut un moment desolador i sense programació teatral.
M.J. Rebassa: No només amb la qüestió des Born, sinó també perquè la crisi econòmica ens ha afectat a totes les entitats culturals. Però tot s'aclarirà amb una dosi de feina, prou imaginació i molta voluntat. Al Cercle Artístic som un grup de gent que s'esforça, té moltes idees i fa molta feina. No dubto en que trobarem solucions per sortir endavant i que mantindrem la mateixa il·lusió passant per damunt de tots els obstacles.

L'actual situació econòmica minvarà l'activitat del Cercle Artístic pel nou curs?
M.J. Rebassa: Evidentment, ens haurem d'estrènyer el cinturó en determinades qüestions però mirarem d'optimitzar al màxim les despeses. En principi encaram el curs sense reduccions d'activitats. Encara que tenim molt clar que abans de reduir la qualitat es reduirà la quantitat.

La setmana passada tots els partits polítics es posaren d'acord i desbloquejaren definitivament la reforma del Teatre des Born. És optimista respecte a la seva reobertura?
M.J. Rebassa: I tant!, no puc evitar ser-ho, deuen ser les ganes que tenc de veure'l obert. No només hi ha que tenir en compte la vinculació que té el Cercle Artístic amb el teatre, sobretot amb la gala de lliurament del Premi Born, sinó que també hi ha un bar amb una porta d'accés directe que se'n beneficiarà. El tornarem a veure obert, encara que és molt probable que jo ja no sigui la presidenta de l'entitat.

És trist contemplar una desídia teatral originada per una sèrie d'entrebancs polítics?
Laura Anglada: Tot ha estat degut a una mala planificació. Des de que es va tancar el teatre s'han tardat tres anys a posar en marxa tot el procés de rehabilitació per falta de previsió perquè Es Born ja estava en males condicions.

M.J. Rebassa: Des del Cercle Artístic s'havia denunciat en varies ocasions el mal estat del recinte i la seva manca de manteniment i ningú, en aquell moment, ho va tenir en compte.

L. Anglada: Altres teatres amb una situació similar han tancat avui i l'endemà ja han començat les obres de millora gràcies a una previsió.

M.J. Rebassa: A més hi ha que pensar que durant els anys que ha estat tancat s'ha deteriorat a un ritme més ràpid, la qual cosa dificultarà encara més la seva reforma.

Brindaren per celebrar la llum verda de la reforma?
L. Anglada: Tant com això no, però sí que ens varem felicitar mútuament per tot el que representa un teatre per una ciutat. Aquest temps sense programació ha implicat una manca de cultura en que Ciutadella ha perdut un espai amb cabuda per disciplines com el teatre, la dansa o la música.

Parlem del futur: amb el teatre ja en marxa, des del Cercle es farà un esforç de valent per recuperar el temps perdut?
M.J. Rebassa: No crec que s'hagi perdut el temps en cap moment. La nostra ocupació "estrella" del teatre és la gala de lliurament del Premi Born i aquest no sols s'ha mantingut en el mateix nivell sinó que ha anat assolint fites noves com l'edició en les quatre llengües fins i tot tenint el Teatre des Born tancat. Però sé que tornarem a ca nostra a donar el Premi.

La gent de fora que viu el guardó, no es sorprèn que Ciutadella tengui un premi de teatre i que s'hagi de lliurar a Maó per manca d'espais?
L. Anglada: La seva decepció no és tant perquè la gala de lliurament sigui al Principal de Maó, sinó per veure que el Teatre des Born roman tancat. Són gent que sempre ens ha recolzat en la nostra reivindicació per la reforma.

M.J. Rebassa: Ells, com nosaltres, veuen imprescindible que la gala de lliurament no quedi deslligada d'un espai escènic.

L. Anglada: Així i tot hi ha que dir que el format és el mateix a Maó que a Ciutadella. És cert que el Cercle és una entitat de Ciutadella però la nostra activitat està oberta a tothom. El Premi Born és també una invitació per compartir amb el públic que li agrada el teatre. Hem pres el trasllat a Maó com una oportunitat més de difusió. Si no hem tingut una altra opció no ens podem lamentar dels anys passats. Mai hem tingut un sentiment de rivalitat amb Maó.

M.J. Rebassa: No volem dependre de localismes. El Born és un premi de Menorca.

Dins la línia de compartir i convidar al Premi al món de la cultura, hi entra la presentació del guardó a altres indrets fora de Menorca, com ara recentment a Palma?
M.J. Rebassa: Aquest és un tema que té més a veure amb la difusió de les bases del premi per a fomentar la participació dels autors. Aquesta itinerància arreu de l'Estat fou una iniciativa que començà Pau Gener i que fins aleshores ha estat molt positiva. La presentació d'obres procedents de les Balears, i de Mallorca en concret, gairebé s'ha duplicat respecte a l'any passat i ho atribuïm a aquesta mesura.

18.500 euros per al guardó teatral millor dotat de l'Estat i una edició en les quatre llengües oficials (català, castellà, euskera i gallec). Fa uns dies que presentàreu els percentatges de participació de cada any i el castellà torna a ser majoria. Heu rebut crítiques que el Premi Born, per al foment de la llengua, hagi de ser exclusivament en català?
M.J. Rebassa: No és una qüestió que en principi hagi sortit a la Junta Directiva però sí que és cert que alguna persona ens ha fet el comentari.

L. Anglada: El Born va néixer fa 40 anys i ha anat evolucionant, així com en el seu dia es va plantejar acotar els textos al món teatral, el de la llengua no és un tema que en aquets moments ens plantegem.

M.J. Rebassa: Sí, tenim altres objectius.

L. Anglada: Tanmateix la gent que es vulgui presentar en català ho pot fer de totes maneres. El que aquí vivim com a extraordinari és que qualcú es pugui presentar al Born des de l'Argentina. Aquesta riquesa és la que li dóna prestigi al guardó. Ja existeixen premis només en català. A més amb la traducció a les quatre llengües contribuïm a la màxima difusió de l'obra guanyadora.

Rere l'arribada de 120 obres per a la XXXV edició, -de les que dues han estat descartades per no adaptar-se a les bases-, en quina fase del procés es troben?
L. Anglada: S'ha fet una primera preselecció d'obres (en aquest cas són 13) que estan ja apunt d'enviar-se al jurat. Cadascú d'ells es llegirà tots els textos i això és molt important perquè a altres certàmens el jurat el que fa és repartir-se la lectura dels treballs.
M.J. Rebassa: I no sols es llegeixen aquesta preselecció sinó que fan el propi amb la fitxa de la resta d'obres per si en qualque moment ens ho demanen poder tenir accés també a les no seleccionades.

És un premi ben net, al respecte també hi ha un relleu en el jurat.
L. Anglada: Sí, la gent apart de la dotació econòmica valora molt la transparència i honestedat del guardó.

M.J. Rebassa: I que el fet de guanyar el Born per a molts autors ha suposat una empenta en la seva carrera. Recordem els casos de Jordi Galceran, Sergi Belbel, Carlos Be o Juan Mayorga

Vareu rebre crítiques per la qualitat de les obres. Què en pensau al respecte?
M.J. Rebassa: Jo no ho entenc com una crítica, sinó com una opinió personal. Per llegir teatre s'ha de tenir una sensibilitat especial i és evident que qualsevol obra pot agradar o no a una persona en concret però s'ha de tenir en compte la feina minuciosa que fa el jurat i el Cercle per triar el propi jurat. Ens hem de refiar del criteri qualificat amb el que comptem. En qualsevol cas ja vaig dir al seu dia que "La dona que perdia tots els avions" a mi m'encanta.

Com es preveuen enguany les jornades formatives de teatre emmarcades al premi?
M.J. Rebassa: Seran el cap de setmana abans del lliurament del guardó, estem acabant de tancar-les.

L. Anglada: No podem avançar res, estem a punt de cloure un acord que si surt serà molt profitós per a tots els assistents. El nostre objectiu és mantenir tots els actes que fem el novembre, el mes per excel·lència del teatre per al Cercle. Aquí també s'inclou el Grup de Lectura de l'obra guanyadora de l'any passat, la conferència inaugural, la presentació de l'edició de l'obra de 2009 i la gala de lliurament.

Des de fora, la societat veu el Cercle com un grup on sols hi tenen cabuda els intel·lectuals i la gent més madura. Feu feina en la tasca de que l'entitat s'obri als més joves?
M.J. Rebassa: És cert que és difícil atraure a joves a determinades conferències setmanals, però tenim un seguit d'activitats a on sí que hi participen, com el Foto Club, que compta amb un guardó especial per a joves; el Cerclart, també amb una menció especial per a ells; la secció d'escacs; o les aules de teatre.

L. Anglada: Hauríem de diferenciar les activitats amb el que és la base social. Està clar que captar socis més joves és complicat, però així i tot es beneficien de la nostra programació.

Un dels objectius del Cercle és l'estrena a l'Illa dels muntatges guanyadors, -que ja s'ha fet en qualque ocasió-, per a quan?
M.J. Rebassa: Volem promocionar a Menorca els textos guardonats. Un repte és que les companyies illenques es plantegin la seva representació i tenguin en compte el Premi Born, tot i que som conscients que, en general, es tracten d'obres difícils.

Tornam al principi, a la greu situació econòmica que patim. En cap moment l'entitat ha tingut problemes per a sufragar el Premi Born?
M.J. Rebassa: De moment tenim i agraïm el suport de les administracions públiques, de la Fundació Rubió i Tudurí, apart d'altres col·laboradors com Sa Nostra que posen el seu granet d'arena per a que tot pugui arribar a bon port. Però parlem de 2010 i no sabem què passarà de cara a 2011. Tot i les dificultats que pugui tenir l'entitat, es renovarà el compromís amb el Premi Born i la dotació del guardó no es tocarà. Ens esforçarem per a que així sigui.

L. Anglada: Els valors culturals són una necessitat per a cultivar l'esperit de la ciutadania.

M.J. Rebassa: Exacte. La crisi no ha de ser l'excusa per deixar d'oferir a la societat productes culturals, perquè és innegable que per sortir-ne s'ha de passar per aquí.

EL GUARDÓ EN DADES
Procedència: Ha augmentat el número d'obres que s'han presentat respecte l'any 2009, que van ser 100. Ha crescut la diversificació de procedències, tant les que arriben de l'àmbit estatal com internacional, així com les internacionals passant del 5 per cent de l'edició passada al 10 essent l'any de major pes. S'han incorporat nous països com França, Itàlia, Israel, Xile, República Txeca, Països Baixos i Mèxic. Cal destacar la presència de països europeus que fins el moment era quasi nul·la. Tot i així segueixen essent majoria les obres procedents d'àmbit estatal, un 90 per cent. Fins el moment Catalunya i Madrid eren, en aquest ordre, les comunitats d'on procedien la major part dels textos dramàtics. Aquest any ha disminuït el pes que té Catalunya i València es posa en segon lloc per davant de Madrid. Cal destacar el creixement de les obres que provenen de les Balears (9 enfront de les 4 de 2009). Aquest augment es pot atribuir, amb quasi total seguretat, al fet que les bases d'aquest any es van presentar a Palma.

Idioma: Segueix essent major el percentatge d'obres presentades en llengua castellana tot i que el percentatge en llengua catalana és lleugerament inferior que l'any anterior.

Calendari:
18 novembre. Trobada del grup de lectura per comentar "La dona que perdia tots els avions" (Premi Born 2009) amb el propi autor, Josep Maria Miró Coromina.
19 novembre. Presentació de l'edició de "La dona que perdia tots els avions". Conferència inaugural dels actes del Premi Born 2010.
20 novembre. Es farà públic el títol i autor/a de l'obra guanyadora del XXXV Premi Born de Teatre 2010 en el decurs de la gala de lliurament que tindrà lloc al Teatre Principal de Maó amb la representació prèvia del muntatge "American Buffalo".