El Paradís de les Dones

La trama, força lineal, és la següent: tres germans orfes arriben de la monòtona vida de províncies a l'esclatant Paris de finals del segle dinou. Les detallades descripcions dels escenaris fan reviure les escenes tantes vegades retratades per Monet i Degas en els carrers, els parcs, les botigues, les reunions socials, tot recreant l'ambient de la classe burgesa i de la seva diversitat: nobles arruïnats, burgesos puixants, petits comerciants i artesans i gent que prospera des de zero. Denise, la més gran, té la idea de treballar a la petita i tradicional botiga d'uns familiars i així mantenir a la família. Però el sorgiment imparable d'uns grans magatzems ha abocat al petit comerç a una forta crisi, i la jove troba feina en el competidor. Denise passa a ser una més dels quatre-cents depenents, repartits en els dinou departaments que formen els grans magatzems El Paradís de les Dones, fundat i dirigit per Octave Mouret, un inversionista arriscat, oportunista i molt llest. I mentre juga a ser el gurú de la moda que porta de cap a tot Paris amb el seu entusiasme i iniciativa desbordants, aquest jove calavera adinerat comença a sentir-se atret per la decidida i independent Denise.

Intuïtivament, Mouret és un visionari de les tendències actuals de la moda, la imatge i el món empresarial tèxtil en general. Sense gaires esforços, ens adonarem de seguida que les semblances entre El Paradís de les Dones i el Corte Inglés o C&A, mesclat amb la política comercial i publicitària de qualsevol empresa de les que formen Inditex, són aclaparadores. Per altra banda les dificultats i la indefensió dels petits comerciants i artesans davant les grans superfícies, així com la seva reacció per sobreviure són assumptes encara de candent actualitat: potenciació de la qualitat, tracte directe i personal per cada client, exclusivitats artesanes, etcètera. Així doncs, la novel·la ens mostra l'aparició fulminant de la democratització de la moda, fins i tot amb les primeres fashion-victims, atentes a qualsevol novetat en un Paris cosmopolita que és l'aparador universal de la moda. Publicitats en regals per als clients i marquesines en els transports públics, promocions, rebaixes i outlets, espais d'espera per als homes perquè les seves acompanyants puguin provar-se roba o mirar la mercaderia amb calma, cafès dins del mateix edifici, tècniques d'escaparatisme, creació i potenciació de la moda infantil, política de devolucions, sistema de comissions i incentius per als treballadors i facilitats en promoció interna, inversions contínues... Tot això ja estava inventat i posat en pràctica en el 1884, any de la publicació d'aquesta novel·la!

Al fons, es couen els convulsos moments de canvi a les classes treballadores: migracions del camp a la ciutat a la recerca d'oportunitats, colònies obreres urbanes i eclosió d'una classe treballadora que comença a disfrutar d'estalvis i gaudir de l'oci per dies de descans... Un tema destacat és la presa de consciència de la dona dins el món del treball, com a individu emprenedor, amb idees pròpies i iniciatives empresarials: la protagonista no vol casar-se perquè desitja seguir treballant, no sol per cuidar dels seus germans, sinó també per mantenir la seva independència.

Com a curiositat, sembla ser que Zola, molt observador de la vida pública del Paris de la Belle Èpoque, va inspirar-se en dos fets reals: una història d'amor vertadera entre Ernest Cognacq, un pròsper empresari, i Louise Jay, una modesta dependenta; i el Bon Marché, els primers grans magatzems fundats en 1852 per un botiguer de teixits, Aristides Boucicaut.

Cerca'l si... t'agrada el món de la moda i els moviments de canvi econòmic i social en l'eclèctica classe burgesa de la Belle Époque. O si et va agradar "l'Auca del Senyor Esteve", de Santiago Rusiñol.

No et convencerà si... no t'agraden les novel·les costumistes ni el món empresarial de la moda.