Quan la nit no sàpiga què dir, jo t’escriuré

Ell, era un adolescent de 17 anys, Ella, de 19, amb nuvi. Ell estava enamorat d'Ella només d'aquella manera que t'enamores en aquella edat. Una nit es va colar a casa seva, a la seva habitació, i va trobar el seu diari, no el va llegir, només va acariciar les lletres d'Ella, com si fos el seu cos nu. Va arribar a casa la seva mare amb la seva filla que havien anat de compres. Ell es va amagar a l'armari. Ella va entrar a l'habitació, es va despullar per dutxar-se, Ell va mirar com si es tractés del millor quadre en un museu on s'ha colat sense pagar. Quan va tornar de la dutxa, s'anava a dirigir cap a l'armari, però es va adonar que tenia el pijama sota el coixí -la seva mare així li havia preparat-, però aquesta vegada també es va trobar una nota: "en aquesta habitació, a soles, mai estaràs sola, quan les llàgrimes no et deixin estudiar, t'escriuré allò que necessites escoltar". Ell va somriure, Ella també, es va vestir sentint-se acompanyada, es va posar a dormir i quan ja estava somiant, Ell va sortir de l'armari. Es va posar al seu costat, a la seva alçada, agenollat, fent arribar un dit nerviós sobre els seus ulls, a un mil-límetre d'ella, a punt de tocar-la. Ell somiava que Ella estava somiant com els seus dits acariciaven els seus ulls sense que aquests estesin tancats.
Just quan el camió de les escombraries es va acostar, els ulls d'Ella es van obrir i...