Sílvia Pons: "A l’art sempre hi haurà vaques sagrades"

Com a jove creadora, té ganes de menjar-se el món?
Em considero una persona passional en tot el que faig i això és el que fa que agafi amb ganes i il·lusió tot el que em proposo. Realment ara mateix pinto perquè m'agrada i com a via per expressar-me. Però, per sort, em queda moltíssim per aprendre, això de menjar-me el món ho veig molt llunyà.

Què l'inspira?
Els moments quotidians, les sensacions, desitjos, detalls, emocions viscudes… La pròpia Illa, o tot el que representa –la gastronomia, per exemple–, han estat i són una font on explorar. M'encanta la cuina, i ara mateix és una font d'inspiració.

Defineixi el seu treball en un parell de línies.
Són uns dibuixos molt personals fets quadre. Coloristes i expressius. Segurament el traç és senzill i imperfecte, però dono més importància al conjunt, al color i la sensació que vull representar.

És difícil per a un jove artista fer una primera individual a Menorca?
Encara no ho puc dir, perquè no n'he feta cap. Fins ara en tot el que he participat han estat mostres col·lectives. Però crec que Menorca, com a illa i lloc petit, moltes vegades pot jugar a favor més que en contra. És més fàcil que la gent et conegui o que caiguis en gràcia i aquest fet de vegades et pot obrir més portes. Evidentment, també te les pot tancar.

Quina és la seva filosofia creativa?
Segurament sonarà a tòpic, però crec que l'única filosofia a seguir és fer el que realment a un li agrada i el representa. Jo encara m'estic trobant… i el camí de recerca és molt divertit i interessant. És en aquest camí que un mateix es va creant.

Un artista ben cobert econòmicament arriba més lluny que un altre o encara prima el talent de cadascú?
Està ple de gent amb molt de talent que mai es descobrirà. Els doblers et poden obrir portes i és una realitat que ajuden almenys a donar-se a conèixer, molts casos ho demostren. Però sense talent, és com un castell d'arena enmig d'una tramuntanada, és difícil mantenir-se. Tot i que dins el món de l'art tot és molt subjectiu.

Projectes actuals.
Aquest estiu he participat a Fosquets D'Art de Ferreries i el més de març a una col·lectiva. Ara mateix la intenció és seguir creant, participar a altres mostres i amb molts esbossos escampats per damunt la taula. Seguiré definint i donant forma al meu propi estil.

A l'art: Hi ha massa "vaques sagrades" que eclipsen els vertaders artistes?
Sí, sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. Però és qüestió de xopar-se de la part bona que et puguin aportar cada un d'aquets artistes, però obrint-se a totes les noves creacions i estils que van apareixent. Tot artista s'ha de renovar, s'ha d'anar creixent. No hem d'oblidar que aquesta etiqueta, tan subjectiva, la posam nosaltres mateixos. Crec que la gent, cada vegada està més oberta a deixar-se sorprendre per nous estils i els mitjans de comunicació donen eines perquè així sigui.

A on li agradaria exposar?
M'agradaria fer una exposició intimista, senzilla, alegre i plena de color a un lloc amb encant. En un far, per exemple. Però realment encara em fa vergonya pensar en exposar individualment. Supòs i esper que tot arribarà, pas a pas.

Sílvia Pons Martí
Va néixer a Ferreries el 1978
Ha estudiat Batxillerat Artístic a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó.
Tot i voler anar a estudiar teatre, va partir cap a Palma a cursar
Magisteri d'Educació Primària a la Universitat balear.
Amb ganes de fer teatre, va anar després a Barcelona a estudiar
interpretació a l'Escola Estudis de Teatre.