06/09/10 0:00
TW
0

Els Nikolaidis
Fa pocs dies he acabat de llegirEls Nikolaidis, de l'escriptor alaiorenc Josep M. Quintana. Explica la vida d'una família d'origen italo-grec, els Nikolaidis, que s'instal·là a Maó a principis del segle XVIII i va prosperar imparable i superant tota mena de dificultats sota la dominació britànica de l'illa. M'agraden les novel·les costumistes i corals, però amb una reconstrucció històrica fidedigna i honesta. I si a més puc reconèixer paratges, llocs i edificis de Menorca, encara millor... Fer un salt enrere en el temps sense moure's de l'Illa és un luxe per a la imaginació! Molt ben documentada i cuidada fins al més mínim detall, des de la modesta vida quotidiana fins als grans fets polítics, Els Nikolaidis compleix les expectatives més exigents. La recomano incondicionalment.
Thaïs Fadrique

Los objetos nos llaman
A principis d'agost, en una terrassa que donava a la cala que et vulguis imaginar, em vaig llegir un llibre on tot era possible. Sí, estava ple de lletres juntes però com si el blanc del paper es posés a disposició de la imaginació, pàgines d'històries que m'agradaria explicar-te abans de dormir. Potser no podries dormir, potser dormiries per somiar el que t'acabo d'explicar, però de moment, pots llegirLos objetos nos llamande Juan José Millás (2008, Seix Barral).
Marc Riera

Metallica and Philosophy
De fet és el llibre que estic llegint, però no és en absolut una recomanació. A no ser que el vostre grup preferit sigui Metallica i sigueu d'aquella classe de gent que gusta de passar-se capvespres sencers divagant sobre la vida, la mort, l'existència, la percepció i aquestes coses. En aquest cas, aquest és el vostre llibre (i per favor, feis-me amic al Facebook). Es tracta d'un recull d'assajos que a partir de les (excel·lents) lletres de l'heroi d'aquesta columna, James Hetfield, i citant autors com Nietzsche, Kant o Sartre; tracta temes com l'existencialisme ("Fade To Black"), el nihilisme ("Kill'em All"), l'eutanàsia ("One"), les addiccions ("Master Of Puppets") i altres alegres temes de conversació per la platja, els jaleos del diumenge de les festes o les terrasses estiuenques. Em pensava que seria una frikada, però la veritat és que m'està agradant bastant. És greu?
Pedro Sánchez Tuomala

Equipatge de mà
Recomanar només un llibre és difícil, per no dir missió impossible. Aquests dies de bona vida devora la mà he llegit –entre d'altres no tan recomanables–:Músicade Yukio Mishima,Tentaciónde János Székely,El hombre que fue juevesde G. K. Chesterton,La sonrisa etruscade José Luis Sampedro iEl amantede Marguerite Duras. L'elecció ha estat complicada, però finalment em decant per ovacionarCuentos completosde Truman Capote, un recull de relats de l'autor deDesayuno con DiamantesiA sangre fría.
El talent innat de Capote oscil·la al llarg d'aquesta antologia que inclou veritables joies. Els personatges, els paisatges i els sentiments que evoca són instantànies humanament contradictòries de la societat americana des segle passat. Obsessions, pors, tendresa, crueltat, frustracions i estranyes aliances sentimentals supuren a través d'una prosa rica i magistral. Instantànies que romandran a l'equipatge de mà literari mereixedor de ser rellegit o llegit per primera vegada si és que encara no heu tingut la sort de perdre-us entre les línies d'aquest escriptor excèntric i singular.
Aina Tur

Schulz, Carlitos y Snoopy.
Una biografía
La fascinació que causen les obres d'art empenyen els lectors a la recerca d'informació damunt els creadors que els han captivat. En aquesta recerca moltes vegades ens trobem amb autors que deixen molt que desitjar com a persones i que mai ens agradaria conèixer. Però, darrera de la creació d'una de les colles infantils més divertides, infantilment sinceres i intel·ligents, trobem un autor sense pretensions més enllà de mostrar mitjançant el seus personatge una cosmovisió del món una mica desencantada, però plena de tenacitat que és resumeix en la màxima "Charly Brown mai no perd." Això és el que troben en aquesta Biografia d'en Schulz, més conegut com "Sparky", però sobretot, conegut com el pare del Snoopy, Charly Brown, Linus, Leland, Peppermit Patty, Lucy, Schroeder o Patty, tots ells manifestacions d'una de les imaginacions més fecundes de tot el segle XX. No ha estat malament compartir les llargues hores d'estiu amb una persona que, com Pessoa, sofria un molt fecund "drama en gentes".
Horacio Alba

Cada dia que calles
Cada dia que callesés la història d'un jove que viu en una barriada marginal de Palma, a començaments dels anys seixanta, quan els efectes del boom turístic i del desgavell hippie coexisteixen durant els darrers anys de dictadura. Ell mateix conta, amb ritme trepidant, la trajectòria dels últims mesos, en què es dedica en cos i ànima a fer l'impossible per sortir de les misèries que l'envolten i que l'han portat, en última instància, a cometre un crim execrable. Aconsegueix ser ric: arriba un punt en què maneja tanta pasta que no sap com gastar-se-la. Encara que per guanyar-la hagi permès que li violin allò més inviolable, allò més sagrat que hi havia dins seu.
Moisès Dolz