Marc Riera Margarit04/07/10 0:00
TW
0

Les mans es tensen sobre les pedres que vas superant, cada metre que puges et dóna el temps perfecte per pensar, per escollir la imatge que recordaràs quan saltis, n'hi ha 20, com els metres que fa la roca. L'aigua cada vegada queda més lluny, no mires enrere perquè les pel·lícules t'han dit que no ho facis, però ho fas. Només hi ha un pescador i la lluna comença a aparèixer, en aquesta alçada notes el fred a la pell, les idees clares i les ganes de saltar per treure les 20 imatges de dins teu, o bé, per subratllar-les i no oblidar-les mai, com si fossin 20 records, 20 moments que deixes a l'aire, i aquest, t'ajudarà a que estiguin sempre amb tu, fins i tot en aquells moments que el que et costa més, és imaginar els millors instants.

A la fi, arribes a dalt, amb les 20 imatges seleccionades que has de treure quan saltis, amb l'horitzó per tu, el sol que es va ponent, el pescador que ha oblidat els peixos per mirar-te amb atenció -sense deixar la canya i de reüll-, t'espera el vent, 20 metres avall i l'aigua per abraçar-te.

No, no t'ho penses, ni comptes fins a 10, només et treus el vestit que portes -de color marró, molt obert d'escot i faldilla llarga-, el tires a l'aigua, i completament nua la teva pell rep l'aire quan: 1- el dit que et va resseguir per primera vegada els ulls; 2- el somriure d'una nena desconeguda quan ploraves en aquell banc on et vas fer el primer petó; 3- la teva cara a la finestra del tren en el primer viatge que et vas sentir lliure; 4- els llavis dibuixant un somni en el mirall; 5- el primer "bona nit" que et va sonar a petó; 6- un orgasme sota la dutxa; 7- la carta que mai vas enviar; 8- els primers ulls que van brillar amb la teva mirada; 9- un gat amb la cua molt llarga; 10- el so d'aquella guitarra del veí; 11- els gemecs del primer orgasme; 12- el llibre en blanc que et van regalar per omplir les pàgines de petons; 13- la fotografia d'aquell somriure que et va provocar insomni dues setmanes; 14- aquells braços; 15- aquella cala on et vas adormir i quan et vas despertar continuaves somiant; 16- aquella mirada; 17- la llengua al coll; 18- les passes a la sorra que et perseguien fins que et van abraçar; 19- el matí que vas rebre aquella nota en forma de dibuix dels teus llavis; 20- l'Illa als teus peus i la bellesa a les teves mans.


Sota l'aigua,
escrius records amb els peus
i els guardes al fons
per quan t'ofegui el present.

Sota l'aigua,
mil-dos-cents dits sense nom
et saben acariciar el cos
com el millor desconegut.


Sota l'aigua,
escoltes les passes
que et porten, lentament,
al sospir del plaer.

Sota l'aigua,
enredes els cabells
amb les carícies
que somies.


Sota l'aigua,
toques la lluna amb el colze,
t'abraces amb els teus braços
i pintes un petó amb dues
pedres.

Sota l'aigua,
el silenci balla amb tu,
s'assequen les llàgrimes
i escrius cartes en blanc.

marcriera@benmirat.net

PD: Aguantaré el temps que faci falta sota l'aigua, per poder respirar junts quan surti a veure el sol.
PD de PD: Reconec, que amb un petó teu, en tinc prou per agafar aire, travessar l'Illa i recollir més de dos somnis per cada dia, per cada nit, de cada any.