Invisible

Per veure't quan saps que no et veu ningú, i amagues els secrets en aquell diari que expliques el que mai ningú sabrà, el que mai diràs a ningú, el que forma part de tu i només vols compartir amb tu mateixa. Per posar-me al teu costat, cara a cara, quan mires per la finestra i somies desperta mirant allò que vols. Per compartir amb tu aquell precís instant que et poses a dormir, després de llegir, i t'estàs adormint però encara no ho estàs, i just en aquell moment que obres els ulls per veure en el negre de la foscor l'estat real de la teva ànima, i poder-te assecar les llàgrimes quan et cauen, o acariciar el somriure tímid i intens que et dediques a tu mateixa, en aquell moment, que només estàs amb tu. Per poder-me posar al mirall quan et sinceres amb ell i li expliques qui ets, què en penses i què vols fer, i et pintes els llavis fent aquelles cares tan seductores - i et mires d'aquella manera- pensant que no les dedicaràs a ningú més que a tu. Invisible per imitar les carícies que et fas a tu mateixa quan t'"autoestimes", i seguir-les al mil·límetre, els meus dits amb els teus dits, les mans que s'uneixen amb les teves sense que ho sàpigues, i estar amb la teva pell quan tremola de plaer, i escoltar el crit final que ningú més podrà escoltar. Per passejar amb tu quan et perds per la ciutat, i fer una llista d'allò que et crida l'atenció: aquells balcons que ningú es fixa però que tu imagines els petons que s'hi han fet, les històries que guarden; les pedres dels carrers antics -on imagines els peus d'un nen que hi escriu en guix el nom de la nena que li agrada-; la cala on et banyes quan el sol començar a marxar, sempre sola i nua, miraria com nedes, com et submergeixes i dibuixes amb el cos aquelles figures - quan pel cap penses que banyar-se nua i sola en aquella cala és la sensació de llibertat més pura-.