Les relíquies de Galileu

Va néixer l'any 1564 i va ser una figura cabdal del Renaixement i de la revolució científica de l'època. Galileu Galilei és recordat i admirat pel seu tarannà, ja que durant la seva llarga vida va mostrar interès, pràcticament per totes les ciències. Astrònom, filòsof, matemàtic i físic, és considerat el pare de l'astronomia i de la física modernes.
Aquests dies Galileu és notícia una altra vegada, i és que el Museu de la Història de la Ciència de Florència, que es va reobrir després de dos anys de restauració, amb el nom de Museu Galileu, exposa des d'ahir dimarts dos dits i una dent pre-molar seva, després de les anàlisis que n'han determinat l'autenticitat. Es tracta del dit índex i del dit polze de la mà dreta, així com d'una peça pre-molar de la part superior de la boca, que van ser retrobats l'any 2009, després d'haver desaparegut durant quasi cent anys.
Resulta que la quasi truculenta història dels dits i la dent de Galileu es remunta a 1737, quan les seves restes van ser traslladades al sepulcre de la Basílica de la Santa Croce de Florència, on roman enterrat en l'actualitat. En aquell moment, els seus seguidors van separar cinc peces del cos per conservar-les com a relíquia, tres dits, una dent i una vèrtebra.
Les tres peces que exposa el Museu de Florència van ser trobades l'any passat dins d'un reliquiari del segle XIX, que havia comprat un col·leccionista en una subhasta, sense saber què contenia a dintre.
Més enllà de "l'espectacle", la recuperació de la dent i els dits ha servit per conèixer més coses sobre la vida d'aquest geni, com per exemple, que patia de bruxisme, que és la molesta acció de carrisquejar, de fregar les dents durant el son. De fet, diu Cesare Paoleschi, el dentista que ha analitzat la dent, que Galileu devia patir bastant, ja que s'aprecia una pèrdua de la fixació òssia.