Narracions del Mare de Déu del Toro des Mercadal (III)

L'Amistat
Hi havia una vegada una al·lota que es deia Lluna. Na Lluna era de Menorca i havia viscut sempre allà. Na Lluna tenia dues millors amigues na Melani que era d'Anglaterra i na Carla que era de Rússia.
Les al·lotes de la classe no acceptaven a la Carla i tampoc a la Melani perquè eren d'un altre país.
Un dia mentre estaven donant una lliçó de mans unides van sentir...TOC! TOC! TOC! Era la directora i darrera seu hi havia una nena nova. Una nena arribada de Perú i es deia Alba.
Des d'aquell dia la Lluna, la Melani, la Carla i l'Alba es van fer molt amigues que dic amigues van ser les millor amigues!
No els importava ser d'un altre país elles estaven bé juntes i s'ho passaven genial!
Un dia mentre arribaven a l'escola la mestra va dir:
- Al·lots avui ha arribat un productor de teatre a la ciutat així que qui si vulgui apuntar ho pot fer.
Però resulta que les quatre al·lotes van elegir el mateix paper i la Lluna va dir:
- Segur que l'aconsegueixo jo el paper.
- I perquè tu? –va dir la Carla.
- Si, també el puc aconseguir jo: va saltar la Melani.
- Idò ni tu, ni tu, ni tu, l'aconseguiré jo, va assegurar l'Alba.
I aquella discussió les va distanciar.
Cada dia al pati jugaven soles, no tenien ningú amb qui jugar o xerrar però elles l'únic que volien era guanyar el paper de la protagonista.
Un dia la Carla es va posar malalta i mira que faltaven 3 dies per la prova.
La Carla li va dir a la seva mare:
- Mare jo no vull que guanyin el paper ni la Lluna, ni la Melani ni l'Alba.
La mare es va quedar pensant...
Ja faltava un dia per la prova i elles estaven molt nervioses. No sabien com ho farien.
Però elles no perdien les esperances de ser la protagonista.
Va arribar el dia de la prova i allà estaven les quatre.
La Lluna que no parava de practicar.
La Melani que començava a tenir mal de panxa.
L'Alba que no parava d'anar per amunt i per avall.
La Melani no parava de mirar a la Carla perquè ella no feia més que tossir perquè estava refredada.
De sobte va sortir el productor i les va anar cridant una a una.
Quan s'havien acabat el productor va sortir i va dir:
El paper és per... la Berta.
Elles no s'ho podien creure. Es van quedar de pedra cap d'elles havia aconseguit el paper.
Després es van trobar al parc totes quatre i...
- Perdó, no m'he portat bé amb vosaltres al final cap de nosaltres ha aconseguit el paper. Va dir la Lluna arrepentida.
- Bé, totes ens hem equivocat. Va dir la Carla.
- NAI PAS EDE!!! Van cridar les quatre.
Vos demanareu què vol dir nai pas ede. Idò és un secret.
Des d'aquell dia van tornar a ser amigues, que dic amigues van tornar a ser les millors amigues.