TW
0

Quan d'aquí a uns mesos acabin les obres de restauració del portada principal de la Catedral de Menorca, podrà quedar al descobert un dels tresors medievals més rellevants de les Illes Balears. L'antic portal medieval de la Catedral roman ocult darrera les obres realitzades a inicis del segle XIX, que van suposar un nou portal afegit d'estil neoclàssic que actualment s'està restaurant. La Comissió de Patrimoni decidirà divendres si es restaura el vell portal i s'eliminen els murs massissats que cobreixen els brancals medievals i la semi-cúpula, o copinya, que oculta les arquivoltes per deixar a la vista un testimoni important del segle XIV.

La recuperació i restauració dels brancals i les arquivoltes de la portada gòtica de la Catedral de Menorca és perfectament factible i tècnicament possible, segons els arquitectes Agustí Petchen i Jordi Pons, que dirigeixen l'actual Projecte Bàsic i d'Execució de Restauració de la Portada Principal de la Catedral de Menorca. Compten amb el suport de la Cúria, que va votar per unanimitat a favor de la recuperació del portal gòtic. No obstant, en la Comissió de Patrimoni del Consell insular han sorgit algunes veus en contra d'eliminar encara que sigui alguna part del que actualment està construït. De suprimir-se aquests elements, la portada neoclàssica es veuria modificada, no obstant mantindria la monumentalitat que la caracteritza per la conservació dels elements principals, com ara les dues columnes amb capitells corintis que s'estan restaurant.

El projecte de Petchen i Pons explica, i justifica, la importància de la recuperació d'una de les poques portades gòtiques, originària del segle XIV, que existeixen a les Illes Balears, una altra referència seria la de la Catedral de Mallorca. Realitzades una sèrie de cates, ha quedat de manifest la rellevància d'un portal excepcional, d'una gran riquesa ornamental, sobretot de caràcter vegetal, que es troba íntegre, tot i que en algunes parts un poc danyat per l'erosió provocada al llarg del temps i per les obres de construcció del portal entre 1807 i 1814, moment en el que també cal pensar que va desaparèixer el timpà medieval, del que avui no coneixem en absolut el seu contingut donat que tampoc s'han trobat documents històrics que el descrivissin.

El portal medieval es troba a més de quatre metres enfonsat respecte a la portada neoclàssica, que s'avança respecte a la façana i amb l'escalinata ocupa part del que durant segles es va conèixer com a plaça de l'Església. La restitució de la portalada original del segle XIV suposaria també ubicar la porta, que en aquest cas es faria servir la del segle XIX, baix el timpà, ubicant així l'entrada a la Catedral com era originàriament.

El Pla Director de la Catedral de Menorca, realitzat el 1999 quan encara no es coneixia en detall el portal com ara, contempla la recuperació de la portada del segle XIV. El fet que la Catedral, construïda entre 1303 i 1362 amb intervencions posteriors com una barroca al segle XVII, estigui declarada monument BIC tampoc afecta a intervencions d'aquest tipus, com justifica la Carta de Venècia que advoca per la recuperació de testimonis d'alt valor històric, com és el cas.

Context històric
John Armstrong, únic testimoni anterior a la intervenció del bisbe Juano, destaca el magnífic estil gòtic que caracteritza la Catedral. El 1908 Francisco Hernández Sanz ja fa una primera referència al que s'oculta darrera la intervenció del neoclàssic a pesar de no haver-se descobert. El 1941 el bisbe Bartolomé Pascual decideix fer una primera cata per la que arriba a la conclusió que "Abierto dejamos el muro explorado, para que su vista sea estímulo a las nuevas generaciones, cuando vinieren mejores tiempos en que fuere posible y oportuna la difícil y costosísima restauración de lo antiguo". Aquest moment podria ser l'actual. A inicis del segle XIX era evident un corrent europeu contrari a l'estil gòtic en el que es devia veure submergit el bisbe Juano. Per contra, avui en dia les possibilitats de trobar solucions per fer conviure diferents estils del passat en el patrimoni històric són múltiples i no s'han de menysprear.