TW
0

El dia 23 d'abril vam celebrar el dia del llibre a l'Escola Tramuntana. Els de 1r i 2n vam inventar i representar una obra de teatre titulada "Na Rosa i els animals del bosc".
Per què vam fer aquesta obra?
Per aprendre a no gastar tant de paper. El paper ve dels arbres, els arbres ens donen oxigen i si no tinguéssim arbres ens moriríem. Perquè era el dia del llibre.
Com vam inventar la història?
Primer vam escollir un personatge cadascú, després vam veure una pel·lícula de la desforestació, vam pensar una historia, la vam escriure amb l'ordinador i el vam veure a la pantalla, ens la vam aprendre moltes vegades. Després vam fer les mascares i els decorats.
Com vam fer els decorats?
Amb caixes de cartró i amb paper de diari i de revistes. Vam fer màscares amb caixes de cereals.

Narrador 1: Hi havia una vegada una nena que es deia Rosa que tirava molt de paper. I no li importava res això. Quan feia una retxa en un paper o s'equivocava, l'arrugava i el tirava i n'agafava un altre.
Narrador 2: Els fabricants de paper estaven molt contents perquè així guanyaven molts diners.
Montgomeri: Ale, a fer feina!! Tots a tallar arbres!!!
Castorete i Rex: Vale, vale...
Rex (canet): Buf, buf! No vull tallar arbres!
Montgomery: A fer feina!! De què us queixeu?! Menys parlar i més treballar!
Castorete: Ai no!! Doncs em despediré jo mateix!
Montgomery: Què has dit!!???
Castorete: D'acord!!
Rex: A mi no m'agrada tallar arbres!!
Montgomery: Si no treballeu, a la gàbia anireu!
Rex i Castorete: Sí senyor!! Així ho farem!
Narrador: I així ho van fer. Però hi havia un gran PROBLEMA: Els animals del bosc es quedaven sense casa cada dos per tres.
Esquirols: Nosaltres ens hem quedat sense casa.
Conills: Els nostres caus estan fets pols.
Colibrí: A mi m'han llevat el niu...
Mussol: I a mi també!
Cavalls: A nosaltres casi ens xafen mentre cavalcàvem pel bosc.
Narrador 2: De repent van sortir en Castorete i en Rex i es van posar a tallar dos arbres.
Mussol i Colibrí: Per què esteu tallant arbres?
Rex: No ho volem fer, però ens obliguen.
Narrador 1: De repent apareix na Rosa.
Rosa: "Tralaralarito gasto papelito..."oh!!! què us passa? Per què esteu tristos?
Tots: Perquè no tenim casa.
Rosa: I per què no teniu casa?
Esquirol (1): Perquè tallen els arbres per fabricar paper.
Esquirol (2): I tu els gastes!!
Rosa: Qui? jo???
Tots: Sí, tu!!!
Rosa: Jo no he estat.
Tots: Idò, qui?
Rosa: Els... fabricants de paper??
Irene: Sí, però si tu no gastessis tant de paper ells no haurien de tallar tants d'arbres...
Esquirol: I nosaltres tindríem casa.
Rosa: Perdó... És que jo no sabia res d'això. A mi m'agraden molt els animals i no volia fer-vos mal.
Oh! m'he perdut! I no sé tornar a casa meva!
Conill 1: No et preocupis, nosaltres t'ajudarem.
Esquirol 4: Però amb una condició:
Rosa: Quina condició?
Esquirol 5: Que no gastis tant de paper!
Rosa: Però jo necessit paper perquè m'agrada llegir.
Conill 2: Però es que estàs gastant massa paper!
Rosa: Ja ho entenc! A partir d'ara no gastaré tant de paper...
Narradors: I aleshores els cavalls la van portar a casa.
Quan va tornar a l'escola, la Rosa va dir a tots els seus companys que no tiressin tant de paper i entre tots van decidir anar a explicar el problema a en Montgomeri.
Montgomeri: D'acord, no ho farem més. Si voleu podem fer una festa a la fàbrica. Ah, i Rex i Castorete... SOU LLIURES!
Rosa: Però hi ha un problema: els animals encara no tenen casa.
Montgomeri: Doncs tothom a plantar arbres! Yujuuu!!!
Narrador 2: Aquest conte s'ha acabat i aquest problema s'ha solucionat
Finalment tots canten una cançó (amb melodia del "Boggie boggie" de Pinyeta Pinyol):
"Contra la deforestació
Cantarem una cançó
Tralaralarà tralaralaró
No gastem paper, ni tampoc cartró
Hey paperotis! Hey!
Hey paperotis! Hey!"