Cityblocks

Barcelona és un organisme amb ànima i raciocini. Com tots els éssers amb funcions fisiològiques, les seves necessitats primitives són meravelles, misèries i una mescla meravellosa de misèries o miserablement meravellosa, depenent del que experimenti cada cèl·lula de les milions seves, en el precís moment que sona el despertador que posa en marxa la maquinària orgànica de BCN. Per poder comprendre la seva naturalesa, les cèl·lules l'enfoquen instintivament des d'una perspectiva de mentalitat corpòria: per exemple, a les 16.44 h. i dins el lapse dels segons 12 a 23, he quedat abduïda entre un tastet melós de baklawa –l'aparador de Desigual–, llagrimeig pel pol·len de plataner –l'estació de Provença– i perfum d'home 212 Carolina Herrera NY. Aquest procés cognitiu genera una metamorfosi simbiòtica entre BCN i cada cèl·lula que la conforma, amb el resultat d'un nombre infinit d'instants íntims, irrepetibles i únics en la seva espècie.
BCN gaudeix d'una secular mala salut de ferro. Ja de primeres, pateix d'insuficiència respiratòria crònica. Li és difícil absorbir tota la demanda d'oxigen anímic del seu sistema cel·lular, especialment dels elements eucariòtics més joves i/o més petits, potser els qui demanen més espai i llibertat; sovint col·laboren entre ells, sent les combinacions més habituals gos-fillet, fillet-fillet i gos-gos.

A més a més, el sistema muscular de BCN suporta un nivell d'estrès molt elevat. Els músculs, formats per cèl·lules compostes de mol·lècules inertes i vives de proporcions variables (conductor-cotxe, conductor-camioneta, conductor-moto, conductor-bicicleta, conductor-monopatí, conductor-cotxet de bebè) pauten el seu moviment sota un ritme frenètic i constant amb semàfors, passos zebra i rotondes, dins de circuits tancats amb cèl·lules lliures de mol·lècules metàl·liques. En aquesta complexitat de coordinació són habituals els entrebancs en forma de cues, retencions, xocs i altres paràlisis i conseqüents distensions.

Això provoca un sobreesforç en l'estructura òssia de BCN que queda marcada en impressions musculars rellevants, en ocasions dramàtiques. Hi ha esglaons enfonsats i còdols arrodonits per petjades de segles, i un paisatge que es fon en l'aire com més s'observa fins evaporar-se en les retines, desapareixent del nostre radi visual quotidià, bulímic de novetats.

El sistema digestiu és potser la part més sana de l'organisme BCN. Es un fenomen complexíssim: bàsicament, BCN s'autocanibalitza. Es nodreix amb aquelles cèl·lules incloses activament al seu sistema muscular, independentment del seu origen i missió: només els hi cal identificar-se amb BCN. Les cèl·lules reclamen a l'organisme BCN el dret de les demandes d'oxigen anímic i el privilegi d'experimentar l'activitat neurològica urbana en ohms o watts. A canvi d'això, BCN es nodreix dels sentiments, idees, sensacions i instints que desprenen les interaccions de les cèl·lules. Estudis independents han calculat que en un hora BCN és capaç d'engolir-se de mitjana deu mil sis-cents setanta petons, dels quals més de la meitat (sic) són empesos pel desig; dues-centes mil vuitanta cinc salutacions de diferent índole; vint mil nou-cents exabruptes en forma d'insults, renecs i altres expressions d'impotència per comprendre el seu entorn immediat; quatre mil setanta-un refilets de periquitos, caderneres, verderols, rossinyols del Japó i altres ocells tristament engabiats, i mil noranta nou exclamacions d'encesa admiració des de i cap a ambdós sexes, des de diferents nivells d'alçada de l'estructura òssia de BCN (amb un nombre significatiu en voreres i bastides).

Pel que fa al sistema nerviós de BCN, el sobreesforç muscular i l'entropia taquicàrdica afavoreixen l'aparició de neurosis col·lectives i col·lectivitzades inofensives –habituals, tanmateix, en organismes multicel·lulars de natura urbana. Com a autodefenses disposa, entre d'altres, d'un exitós enzim azeotròpica que neutralitza un fins ara il·limitat nombre de cèl·lules volàtils sota una pressió determinada a un punt d'ebullició constant. La seva acció s'ha demostrat com un immillorable efecte spa per la fràgil maquinària orgànica de BCN, especialment en celebracions esportives amb copes pel mig. Recording end. Review?

Amic e amat, seguiré cercant-te entre cèl·lules, batec rere batec, alenades de recàrrega i angoixes urbanites, amb desesperança sibarita i analítica. Perquè com canta Quimi Portet, "jo he vingut d'estranquis,/no ho diguessis a ningú,/aquí al lloc d'aquesta terra/ que més em recorda a tu".