Fernando Contreras, director Ecomuseu Cap de Cavalleria02/05/10 0:00
TW
0

Esta nueva sección se inspira en el hallazgo de una piedra descubierta en 1799 por el ejército francés, a orillas del Nilo, cuando Napoleón estaba conquistando Egipto. No era una joya, ni tampoco un tesoro repleto de monedas de oro, ni siquiera el arca perdida que encontró Indiana Jones. Simplemente era una vulgar roca en la que Napoleón fijó su atención.
Al nuevo emperador de los tiempos modernos no le bastó la conquista del Mediterráneo. Ese extraño bloque al que llamaron Rosetta Stone presentaba -en una de sus paredes- inscripciones en forma de jeroglíficos egipcios inexplicables que Napoleón necesitaba entender.
El emperador ordenó realizar copias de los textos para descifrarlos porque percibió que allí radicaba el conocimiento, el saber esculpido de unos literatos que deseaban dejar el testimonio de su lenguaje para la posteridad. La fiebre por descubrir qué transmitían aquellos símbolos contagió también a los ingleses, y los dos imperios del momento, compitieron por descifrar la sabiduría y adjudicarse la victoria de la traducción de aquellos símbolos.
Rosetta Stone fue la llave para comenzar a descifrar los jeroglíficos egipcios antiguos y empezar a descubrir una cultura de la que tanto tenemos que aprender como es la egipcia. El texto esculpido en la lápida estaba traducido a tres idiomas, uno de ellos era el griego, y los otros dos, eran desconocidos hasta aquellos momentos. Considerada como una joya en la historia del lenguaje se exhibe desde 1802 en el Museo Británico de Londres y se muestra al público en una caja de cristal reforzado de 11 milímetros de grosor. Sólo ha salido del museo durante la I Guerra Mundial cuando por salvaguarda fue almacenada en el metro de Londres junto con otras obras importantes durante dos años.
Rosetta Stone será en Culturàlia un compendio de entrevistas a arqueólogos, historiadores y afines relacionados con Menorca.

FITXA
Som Elena Sintes Olives, vaig néixer l'any 1978 i som d'Alaior. Vénc de família de pagesos i per sort quasi sempre he viscut al camp.

La vaig conèixer a l'any 1997 quan va venir a excavar als nostres cursos d'arqueologia a Sanitja. Llavors estudiava a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i recordo que venia a l'excavació amb "Vespino" des d'Alaior. Valia la pena tant d'esforç i sacrifici?
Sí, i tant! Déu n'hi do el que he tret després d'aquella experiència a nivell personal i de feina. Em sento molt feliç sent arqueòloga.

Per què es va fer arqueòloga?
Quan era petita anava amb el meu conco a descobrir Menorca, fèiem excursions pel camp i visitàvem jaciments arqueològics o coves. Llavors em va començar a interessar aquest món. Un dia algú em va demanar què volia ser i jo li vaig respondre que arqueòloga però que no sabia ben bé que s'havia d'estudiar per ser-ho. Després vaig descobrir que havia de fer Història. Ja veus que no té massa secret…

Creu que a la nostra feina hi ha molt de treballar per amor a l'art?
Crec que hi ha dos tipus d'arqueòlegs. Uns que fan feina d'arqueòlegs i d'altres que són arqueòlegs de vocació i esperit i que viuen gairebé per açò. Per a mi òbviament és una manera de viure a on fas moltes feines per amor a l'art, sense cobrar. Moltes vegades ni tan sols pots desconnectar. Quan arribes a casa continues essent arqueòloga i si surt una notícia al respecte als mitjans de comunicació podem dir que encara continues treballant.

Ha fet qualque tipus de feina que sabia per endavant que no cobraria però que ho feu per pura gratificació personal?
Sí, de fet vaig començar a excavar a l'església de Santa Eulàlia d'Alaior com a una col·laboració desinteressada per a que les obres no sortissin tan cares. Per una banda m'omplia perquè ajudava a la gent que volia rehabilitar Santa Eulàlia i per altra, a nivell personal, m'ajudava a conèixer la història del meu poble. Per a jo açò ja és suficient, el que passa és que clar hem de menjar com tothom. Si tingués les meves necessitats cobertes faria feina sense cobrar sempre. La investigació està molt mal pagada.

Està farta de desmentir a la gent que la seva no és una professió romàntica d'altres temps com pensa tothom?
Vols dir que aquesta és una professió romàntica? La gent es pensa que és un ofici d'aventures i de molta imaginació. Hi ha que intentar fer entendre que quan arribes a un mètode científic sí que costa. Al final la societat veu que no tot és ser un "Indiana Jones". Hi ha un públic més interessat en l'arqueologia que gràcies a la nostra feina van aprenen el que és. En canvi a un altra no li crida l'atenció especialment i pensa que ens inventem les coses i que és una feina d'aventurer.

Com és un dia qualsevol a la vida d'un arqueòleg?
Ara que estic excavant a Trepucó estic allà des de les 7.30 del matí suportant les inclemències del temps com el fred o la calor. Tenc la sort de ser la directora de l'excavació. Hem de fer moltes fotos per tenir-ho tot documentat. I si hi ha sort descobreixes una peça diferent... Però fas 8 hores de feina, tornes a casa feta pols, dorms una mica i al capvespre, en el meu cas, vaig a l'empresa Patrimoni Arqueològic i Cultural (PAC) a fer la part d'arqueologia que m'agrada menys, com els informes per obres de rehabilitació, netejar material o seleccionar les fotos preses, entre d'altres. Entre una cosa i l'altra, al final acabo fent al voltant de 12 hores de feina cada dia.

Quins són els seus projectes?
Treballo per a l'empresa que abans he anomenat, PAC, i a través de la qual he tingut la sort de fer Carthaillac, a Torre d'en Galmés. I ara actualment estic a Trepucó a on encara ens queden com a mínim dos mesos de feina entre excavar i fer memòria. Apart de l'empresa, que fa mil i un seguiments dins cases de Ciutadella i Maó, també estic acabant l'estudi dels esquelets islàmics de POIMA. A més, ara estic ampliant la tesina sobre el jaciment de ses Arenes de Baix a Ciutadella, a on hi ha uns 70 esquelets d'entre 1600 i 1400 a.C., de l'època naviforme. També a títol personal col·laboro a Còrdoba amb la identificació dels ossos que hi ha a les foses de la Guerra Civil. Com veus massa feina! Estic especialitzada en Protohistòria però a través de PAC contacto amb altres èpoques que també m'apassionen com la islàmica, i al final treus informació que va més enllà de la necessària. M'enganxa i m'emociono.

Ja que parlem de Trepucó, pensa que Margaret Murray, com a arqueòloga de principis de segle, ha tingut un paper important pels arqueòlegs de Menorca?
Va ser important per a l'arqueologia i l'antropologia en general, no per l'arqueologia de Menorca en particular. Va excavar a Egipte, coneixia molt bé l'Índia perquè havia nascut allà... Qui pogués haver estat ella!

Però creu que se li ha donat la importància que es mereix a l'Illa?
Ara pel fet que estem excavant i restaurant a la part de Trepucó a on ella hi va fer feina, crec que hi ha hagut de cop un reconeixement cap a la seva persona. El fet de que la notícia sortís al Diari ha fet que molta gent que no havia sentit parlar mai d'ella l'hagi conegut per fi. Sí que és cert que es mereixeria un reconeixement com cal. Sobretot pensant en què era un crack i a més una dona. Tot plegat molt difícil en aquella època.

Les memòries que va escriure Murray van ser de les primeres a nivell científic a Menorca.
Sí de les primeres i de les poques perquè després d'ella es feren moltes excavacions a l'Illa de les que no es publicaren les memòries i, a més, fetes sense mètode científic.

Si li deixessin escollir un jaciment del món per a excavar, quin seria?
Sa Comerma de Sa Garita al costat de Ses Roques Llises de Torre d'en Galmés. Encara que em donessin a triar per tot el món em quedaria amb aquest punt de Menorca, perquè quan tenia 14 anys i volia ser arqueòloga vaig anar fins allà en bicicleta amb una guia que em van regalar a on deia que al voltant de Torre d'en Galmés hi havia més cosa. Llavors vaig decidir que efectivament volia ser arqueòloga i que volia complir el meu somni.

Creu que ho aconseguirà?
L'altre dia vaig escoltar que no s'havien de complir tots els somnis i de fet crec que l'he substituït per Carthaillac, aquest devia de ser el somni de més d'un arqueòleg i en el meu cas a més vaig tenir la sort de dirigir l'excavació. I per treballar a Sa Comerma en queden uns quants anys de carrera, mai es sap!

Quin és el seu lloc arqueològic favorit de Menorca?
M'agraden tots els jaciments que no estan adequats per a la visita i que es troben enmig del camp. Per exemple, Cotaina de Mascaró al sud d'Alaior, a on hi ha un poblat molt interessant (amb un talaiot, restes d'una taula, una naveta espoliada…). Que sigui al camp et dóna realment aquella visió d'aventura de l'arqueologia.

Per què sempre aquest vincle amb la Prehistòria, amb el món talaiòtic?
Suposo que perquè és el que conec millor. A la UAB vaig tenir la sort d'estudiar amb la gent que havia excavat a la Cova des Càrritx i que es va preocupar molt de fer una periodització de la Prehistòria de les Balears. És un equip intel·lectualment superior i suposo que he après molt d'ells. La Prehistòria és el que fa a Menorca diferent.

Creu que l'arqueologia, dins l'ampli àmbit de la cultura, és un recurs turístic que enriqueix a la població menorquina?
És molt important que l'arqueologia s'utilitzi com a recurs turístic, però crec que hem d'intentar no caure en l'error de només pensar amb els jaciments arqueològics des d'un punt de vista turístic. Perquè per vendre una cosa primer has de saber el que vens i has de saber investigar per donar una explicació al visitant de què és allò i el seu paper dins la història de Menorca i del Mediterrani. Està bé que es restaurin i s'adeqüin els jaciments però també hem d'investigar. I sobretot abans d'explicar-ho als de fora els menorquins hem de ser conscients de què és la nostra Prehistòria. En aquest sentit, falta molta més connexió entre l'arqueologia i l'escola, al igual que a nivell de publicació. No sols hi ha que publicar per als altres companys de professió sinó també per a la gent no especialitzada, per a que ho entengui. Em sembla molt important la difusió per a que la població vegi que a Menorca hi ha un potencial molt important de jaciments.

Volen declarar els jaciments prehistòrics de Menorca com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, què en pensa al respecte?
Em sembla perfecte sempre i quan al darrera no hi hagi només aconseguir un major index de turistes o allargar la temporada turística, sinó que es faci des de la participació de la gent i de tots els arqueòlegs de Menorca.

Quina és la seva "Rosetta Stone"?
Metafòricament la meva és l'excavació que férem dins Santa Eulàlia perquè va sorgir d'una feina voluntària. Quan el Consell insular va veure que es podia excavar allà, va decidir implicar-se i financiar-ho. L'empresa PAC va posar tots els mitjans perquè es fes dins un pas de temps que no molestés a les obres. Va ser genial treballar-hi. Ens varem sentir molt recolzats per l'equip de manobres. I com que a més sóc d'Alaior em va semblar molt interessant veure tota la història del meu poble en sols 30 metres quadrats. És la meva pedra Rosetta perquè em va donar les claus per saber realment com dirigir una excavació, vaig passar de ser estudiant a ser arqueòloga. Respecte al nivell físic, la gent ens sol demanar si trobem or. En el meu cas sempre deia que no, però vaig anar a Eivissa i dins una tomba va aparèixer un anell d'or, i per a jo aquest va ser un gran descobriment.