Fàtima Anglada25/04/10 0:00
TW
0

Lluís Soler esdevé Comte Arnau durant 2 dies. Diuen que el Comte Arnau cavalca en la nit fosca, damunt d'un cavall negre, amb la cua i la crinera en flames... no sé si serà així com arribarà a Menorca, però sí sé qui serà, durant dos dies, el genet del cavall negre: retorna a l'Illa l'actor Lluís Soler amb la màgia de la paraula i amb una posada en escena sòbria i contundent sense cap mena de filtre que la pugui desfigurar.

Soler desgrana el poema, com si de cotó es tractés, i envolta de fibres organolèptiques el mite aconseguint que l'espectador sigui capaç de descobrir en El Comte Arnau la crueltat com a força centrífuga que marca tot el que es troba al seu pas; el fosc com a paisatge, el mal com a principi i la condemna com a fi inalterable al llarg dels anys, fins als nostres dies.

No podem obviar que el poema conté més de deu mil versos, dels quals l'actor n'ha fet una tria necessària i volguda per centrar l'acció en els tres protagonistes: el Comte Arnau, la seva muller Elvira i l'abadessa Adelais. Tot plegat una Soler reinterpretació de la llegenda molt personal que arriba a bon pas a les nostres biblioteques.

Dies 26 i 27, a les 20 hores, a la Biblioteca des Migjorn Gran i a l'ajuntament d'Alaior, respectivament. Xarxa de Biblioteques de Menorca.

Sant Jordi, una vegada més, passa (i repassa) per les nostres tauletes de nit, per les nostres lectures i relectures i, com no, per la nostra capacitat d'absorció de títols, autors i editorials... uf!

… aquest seria un bon encapçalament per un article post-sant-jordià però els darrers dies he llegit massa comentaris arquetípics (i massa càndids) com per oferir-ne un més.

… aquesta marabunta de veus abrilenques esdevé fum de formatjades quan tots i totes acabem passant les pàgines d'un llibre que no llegirem però que sí regalarem per allò del dia onomàstic, més atents a la il·lustració de la coberta i al rànquing de vendes que a cap altre cosa, que, si us he de ser sincera, no sé si sabria definir. Si sé que he fugit dels llibres per encàrrec, mediàtics i sotmesos a mediatització i de propostes polítiques llegides a desgana... la primavera ja en dur d'allaus, però aquest fenomen de multiplicació editorial té contraindicació

[contraindicació: circumstància que impedeix un tractament determinat]

no diré que no hagi pensat en la idea que sant Jordi ens impedeix assaborir la compra d'un bon llibre... diré que hi he pensat, però que a dia d'avui no ho ratific però que tampoc no ho descart

(: aniríem llestos!)

Res, tornaré a "La Casa de Gel" amb l'home més lleig del món tot gaudint de pensaments propis i manllevats, entre els quals n'hi ha un que compartiré: a dia d'avui, encara gaudim d'enhorabones editorials. Gràcies Joan!
___________________
L'autora és documentalista