Patrícia Font Marbán28/03/10 0:00
TW
0

Imagino que sabeu de quina llei estic parlant, però per si encara hi ha algun despistat que vol viure allunyat de la política (cosa que entenc perfectament) faré cinc cèntims per refrescar les dades. Resulta que amb el tema de la crisi, per cert, molt recurrent, el Govern de l'Estat ha decidit treure una nova llei, aprovada just la setmana passada, anomenada Llei d'Economia Sostenible. Entre altres coses, aquesta llei conté aquesta anomenada Llei Sinde, o el que és el mateix, el dret de tancar aquelles webs que considerin que vulneren el dret de propietat intel·lectual. Tot això fa mesos que s'està parlant. Si fem un repàs cronològic s'entendrà millor.

Tot comença el mes de desembre de l'any passat. Dia 1 el govern introdueix aquesta disposició dins de la Llei d'Economia Sostenible. Es produeix una mena de revolta en diferents blocs. A l'endemà, a les 9 hores publiquen el manifest "En defensa de los derechos fundamentales en internet", el qual havia estat penjat per més de 100 blocs a les 10.40 hores. A les 12.30 hores Google indexa 110.000 resultats quan introdueixes el títol sencer del manifest. El dia 3, amb tot aquest esvalot, té lloc una reunió formal entre el Ministeri de Cultura amb diferents membres de la comunitat blocaire. A aquesta reunió hi assisteixen, entre d'altres, E. Dans, I. Escolar, J. Alonso, G. Lafuente... Comença a les 10.30 hores (i es fa el seguiment via Twitter) i a les 11.25 hores la Sra. Sinde se'n va a inaugurar un museu. La reunió, pel que expliquen, és molt tensa. Tot això té una repercussió en els mitjans de comunicació bestial. A la tarda surt el Sr. Zapatero en roda de premsa desautoritzant la ministra. El 4 de desembre es convoquen manifestacions en diferents ciutats espanyoles. Segons Ignacio Escolar un important diputat va declarar "ens hem carregat tota la llei d'Economia Sostenible amb un puto paràgraf, Cultura no ens va informar de l'abast de la reforma".

El problema radica en què es va proposar un "consell de savis" per decidir quines webs eren factibles de tancament, sense que passessin per la mirada del jutge. Inconstitucional? Sembla que una mica sí, no? Per què ho volien fer d'aquesta manera? Doncs senzill: perquè ja han perdut uns quants judicis, i volen assegurar-se el tret. Qui? Principalment la SGAE. Sí, senyors. Aquesta entitat presidida pel Sr. Teddy Bautista, qui aviat es jubilarà amb una pensió que no l'arribarà per a res: 24.500€... al mes! Clar, ara entenc perquè diuen que la música morirà si no ens atenim al que aquesta gent ens demana. Convé que no oblideu que la SGAE és qui recapta el famós cànon digital. Una petita dada: segons les xifres que publica la pròpia SGAE, entre els anys 2003 i 2005 la suma recaptada ha crescut gairebé un 12 per cent i se situa en 300 milions d'euros. I parlant de crisi, es veu que ells estan també afectats ja que estan fent ERE encoberts, segons denuncia el Comitè d'empresa. Algú em pot ajudar a entendre-ho?

Després passa el que passa, se sorprenen que la gent estigui farta. Farta de la manca de presumpció d'innocència que implica aquest cànon, farta de pagar per l'ADSL més que a la resta d'Europa, farta que ens parlin de la mort de la música però que no s'avergonyeixin que el Sr. Bautista vagi a tenir aquesta pensió, farta que quan les coses no surten com ells volen que s'inventin lleis per atacar-nos més...

Quan s'adonaran que el que cal canviar (o millor dit, evolucionar) és el model de negoci? Fixeu-vos en aquesta xifra: els ingressos per la venda d'entrades s'ha incrementat un 117 per cent en l'última dècada, segons l'Asociación de Promotores Musicales. Però segons alguns artistes, la música morirà. O no.

(La il·lustració d'aquest article, una vegada més, ens ha estat facilitada per en David de sinergiasincontrol.blogspot.com, qui treballa amb llicència Creative-Commons. Visiteu-lo! Per riure amb fonament...)