Microrelats, la màgia i la contundència de la brevetat

D'entre totes les formes de creació literària, el microrelat té una força diferent i especial. És una construcció narrativa distinta del conte o la novel·la ja que la seva principal característica és la brevetat. Microrelat és la denominació més emprada, però també se l'anomena microconte, miniconte, conte brevíssim, minificció, microficció... El microrelat no és un fenomen nou dels nostres temps, tot i que avui en dia està ben de moda, en les nostres societats on tot i tots anam molt depressa. Alguns diuen que té les bases, per exemple, en els bestiaris de l'Edat Mitjana, encara que podríem tirar tan enrere en la història com vulguéssim, mentre fóssim capaços de trobar estructures narratives completes i breus a la vegada. És durant el segle XX que el microrelat com a tal agafa més embranzida.
La gràcia d'aquest tipus de creació literària ens remet al lector directament, ja que davant la brevetat del text i de les pròpies expectatives, sovint es segueix buscant el sentit més enllà de les paraules escrites. I és perquè els significats poden estar simplement insinuats, així com l'acció, l'espai i el temps, que el lector, en interpretar-los, acaba de donar forma convertint-se de qualque manera en lector i autor a la vegada.
Una altra característica del microrelat és que per a entendre'l no són necessaris referents externs. Són narracions tan contundents i amb tanta intensitat expressiva que esdevenen quasi extractes de l'essència mateixa del que es vol contar. En aquest sentit, el títol compleix una funció destacada. En alguns casos és imprescindible per completar el sentit.
Així, el plaer de qui els llegeix és veure's sorprès i haver d'arrodonir la història. Una proposta de lectura més que suggerent.
Tenim la intenció de reprendre el tema. Esteu atents a la propera setmana, perquè a "Xoc" hi haurà novetats.