Bastet

Quan et vas personificar no m'adonava
dels raigs de sol que t'il·luminaven
ni de la lluna protectora exercida sobre el meu caràcter
inflexible.
Era fort i no tenia por
malgrat els caps dels gats en les nits on la pietat
no podia amb els instints ni els miols d'alerta.
Deessa protectora o perillosa?
Amb quina et quedaves?
Practicaves el poders benèfics
mentre escoltava les teves aventures:
els anys de la glasnost, uns minuts de risc
davant l'eternitat d'una vida en silenci.
Custodiaves les embarassades dels mals esperits
i a mi de les malalties rescatades del teatre d'ombres
on els titellaires feien ballar els esquelets
en els carrer en guàrdia del Pepe Otal.

Plora el cantant, quan a l'endemà surto de casa teva,
el vers de Nettie Moore repetit pels walkman,
la tristesa d'aquest matí cau com un crit.

"Deessa protectora o perillosa?",
em pregunto quan la meva llengua avança pels teus ullals.