Elena Pacheco

Et recordo mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Enrecordet amiga d'aquesta imatge,
la imatge de la nostra infància
aquella que mai se m'oblida
que ni la mort, el pas del temps ni el curs de la vida.
mai ho esborraran de la meva retina.

En record a la meva amiga Eva