"Estic en una etapa d’obertura personal, d’aprendre, de beure..."

Fitxa
Som un economista maonès amb experiència en el camp de les finances públiques, la unió europea i la gestió ambiental. També he estat en diverses ocasions professor d'economia a la universitat. Sempre he combinat la meva professió amb altres activitats voluntàries, especialment la conservació del medi i del paisatge de Menorca a través del GOB. En el món artístic m'apassiona el teatre. Ara ja no faig política, però fa temps vaig treballar amb Esquerra Unida i amb Iniciativa per Catalunya-Verds. Tenc la sort de tenir dos fills, parella i molts amics. No sóc molt partidari de parlar de coses personals en públic, per tant aquesta entrevista m'incomoda.

Ho ha deixat tot pel teatre! Tant enamorat està... s'estarà dos anys estudiant a l'Institut del Teatre de Barcelona.

En realitat no és així. Hi ha moltes coses que jo no seria capaç d'abandonar, ni tant sols pel teatre. Només és que crec que tots els que ens dediquem a professions creatives, especialment en el terreny científic, com jo, hauríem de tenir dret a un període sabàtic. A una temporada de distància i reconsideració de coses. Jo he treballat els darrers 10 anys a l'IME, implicat en la creació de l'OBSAM. A aquest projecte hi he posat molt de temps, esforços i passió personal. Ho pots ben creure! N'estic molt orgullós i actualment té un magnific equip de científics que el poden tirar endavant sense jo. Crec que és un bon moment per prendre'm un descans, obrir la meva ment a d'altres coses, beure d'altres fonts... I més tard tal vegada podré aportar noves energies al món científic i del medi ambient. Però en aquest país no hi ha la possibilitat de tenir un "any sabàtic" de tant en tant (una pega que hauríem de canviar), així que m'ho he hagut de muntar tot sol, tirant d'estalvis.

Completa la necessitat d'aquests dos anys de formació, a què es vol dedicar?

No tenc un programa molt definit del que vull fer en el món del teatre. El terreny en el que m'estic especialitzant és la dramatúrgia en sentit ampli, aplicable a totes les arts escèniques, no només al teatre de text. M'interessa molt la performance, la dramatúrgia de la dansa, la direcció escènica en el terreny de la música, etcètera. I també escriure, és clar, especialment l'escriptura directament sobre l'escena, com un més d'un equip d'artistes de diverses disciplines. Tots aquests llenguatges estan confluint actualment. I les arts escèniques conflueixen amb les plàstiques en molts curtmetratges d'animació o les instal·lacions. Com et deia, estic en una etapa d'obertura personal, d'aprendre, de beure... Ja arribarà el moment de fer coses concretes.

De tornar a l'Illa, si torna, què li agradaria fer?

Tampoc és cert que hagi marxat de Menorca. Estic de dilluns a divendres a l'Institut del Teatre de Barcelona, o sigui aquí al costat com aquell qui diu. Estic connectat amb Menorca sense cap pega. I també estic fent teatre i en seguiré fent, crec. Ja fa temps que estic amb la companyia La Clota i crec que hem demostrat que mos prenem el teatre seriosament, com una disciplina artística i amb una exigència professional. No ho dic només jo. Hem tingut bons resultats, bones crítiques i reconeixement suficient per poder-ho dir, sense falsa modèstia. El mestre és Pitus Fernández. Ell és l'home clau de la renovació del teatre a Menorca des dels anys 80 i jo m'he format fins ara sobretot gràcies a ell. Hem de seguir.

A quin tipus de teatre se dedica? Per on corren els seus gusts personals?

Bé, és el que et deia, estic tastant una mica de tot. Estic molt interessat en el teatre que fan a Alemanya. Crec que van per davant en moltes coses, tant en dramatúrgia (posaré l'exemple de Dea Loher), com en direcció (me fascina el treball de Stefan Pucher, per exemple) o en espectacles performatius, com els berlinesos de She She Pop, amb els quals he pogut fer un seminari. No tenen vergonya de fer un teatre compromès políticament, però amb una mirada nova, fresca, gens sectària i molt lluny del teatre de la vella esquerra, amb el qual pensem aquí quan diem política.

Barcelona és ara una ciutat important pel que respecta a l'art? Està en la cresta de l'avantguarda?

No massa. Però tampoc és una ciutat que visqui del passat, com París, per exemple, o tancada sobre si mateixa, com moltes altres capitals europees. No és un centre d'irradiació artística important però està ben connectada amb les noves tendències internacionals. A mi me sembla que no es fa res nou al món, en el món escènic vull dir, que l'endemà no es conegui a Barcelona. Això sí.

Si mira cap a qui per un moment, com ho veu? S'avança?

Crec que Menorca és un lloc ideal per viure i treballar a nivell artístic ben connectat amb la resta del món. Que jo ho cregui no vol dir que es faci molt. Al contrari. Els menorquins ens divulguem poc. Tenim massa tendència a mirar fora per copiar, en lloc de sentir-nos compromesos amb el planeta, amb el món, també amb la cultural i l'art. Però jo veig que hi ha molts creadors, de diversos tipus, que estan fent coses molt interessants a Menorca i no s'esforcen prou per sortir, per ser coneguts. Admirem coses banals només perquè triomfen lluny. Això és provincià i ho hem de combatre.

Queda enrere l'Obsam, que per cert va impulsar, i el GOB, també la seva faceta política practicada fa uns anys... tot forma part del passat o el tornarem a veure en primera fila?

Els que em coneixen de prop saben que no som per res unidimensional. Tot el que dius me segueix interessant i no he abandonat mai aquestes facetes, encara que, per als mitjans de comunicació no estigui ara en primera fila. Jo crec en els ciutadans compromesos amb el seu país i amb el món, és a dir que volen millorar les coses tant per la gent propera i com per vèncer la pobresa del sud, conservar el paisatge de Menorca i la biodiversitat del planeta, garantir un futur per la nostra llengua i pels drets humans. Però no cal fer-ho en primera fila. L'important és jugar amb esperit d'equip. Al teatre també.

Aquí acaba l'entrevista, però abans ens podria confessar quin és el seu vertader somni.

Que duri. Estudiar direcció teatral és per a mi un privilegi actualment. O sigui, que duri. Tanmateix, cal tenir molts somnis, no creus? No només un. Molts. Més somnis dels que puguis realitzar, a condició que no te frustris amb els molts fracassos que hauràs d'encaixar. Convé ser optimista o quedar-se al sofà de casa.