Macià Coll21/02/10 0:00
TW
0

Tal vegada un dels problemes més grans que es troba un artista en la seva trajectòria, i sobretot als inicis, és el de l'estil. Com s'encamina un iniciat en l'art cap a la seva pròpia trajectòria? Per l'experiència que tenc i en tots els casos que he conegut d'estudiants de Belles Arts el primer és aprofundir en els gustos d'un mateix mentre es van adquirint les diverses tècniques artístiques. D'aquesta manera, s'aborda la història de l'art del passat i del present, i de forma espontània es van seleccionant els artistes que interessen. De cada referent es poden aprendre moltes coses: la forma de treballar i d'afrontar els temes, la tècnica, el caràcter, l'estètica, etcètera. Com més artistes l'apassionin a un millor. Al principi, és inevitable semblar-se a algú o a més d'un d'aquests involuntaris mestres de l'art. Però es fa imprescindible que al cap d'un temps, sigui curt o llarg, aquestes influències esdevenguin com més subtils millor.

Sembla que la completa originalitat és impossible a dia d'avui en un món superpoblat i globalitzat, però tanmateix hi ha infinitat de possibilitats. Molta gent es dedica a innovar a partir dels nous suports o descobriments. Quan es va popularitzar Internet al cap d'un dia ja existia el net.art. Però açò no implica la mort de les arts del passat, simplement suposa un avanç més dins les disciplines existents.

Així idò, l'estil de cada jove artista ha de florir de forma natural a partir del treball i l'interès que s'hi posi. Ser estudiant d'artista, tot i que ho sembla, no hauria de ser massa diferent de ser un estudiant d'una altra especialitat. Com més es treballi més coneixements s'adquiriran i més rica serà la visió d'aquest futur creador. Joseph Beuys, una de les personalitats artístiques més influents de la segona meitat del segle XX, assegurava que dintre de cada persona hi romania un artista. I ben bé que pot ser així. Es cert, que apart de dedicació i treball tal vegada hi ha una cosa que si que distingueix la carrera de Belles Arts, i aquesta se li suposa és el talent creatiu, la facilitat innata, el do. A l'actualitat, la idea de geni creatiu del Romanticisme ja ha caducat, s'ha de reflexionar també sobre el paper d'aquest talent innat. No serà que a les altres carreres també existeix? El matemàtic que té facilitat amb els números i els comptes, el biòleg que té aquella intuïció per entendre com es desenvolupen els éssers vius, etcètera. Val la pena pensar, seguint amb la línia de Beuys, que cada individu té talent per alguna cosa. I que aquest talent es pot desenvolupar d'infinitat de maneres diferents gràcies a que les experiències que hem viscut cadascun de nosaltres ens fa ser únics.

Quan un creador sap el que vol contar (missatge) i ha arribat a una forma més o menys pròpia de fer-ho, fruit de la síntesi del seu bagatge vital, visual i artístic, ja es pot considerar un artista.