La llum del sol baix en el paisatge li pertany, una textura especial pels bodegons també, entra endins de qui retrata i arrodoneix la seva obra amb el gravat que va aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Rafel Vidal (Maó, 1964) és pintor clàssic realista que confessa obertament estar de cada dia més enamorat de la creació artística.
El seu estudi es situa als porxos de l'antiga casa paterna de la família Vidal d'ençà 1840 al carrer Sant Jordi de Maó. Hom respira entre parets emblanquinades tranquil·litat, ordre i una netedat absoluta que es manté fins i tot en la col·lecció de pinzells que semblen per estrenar, només la bata que utilitza per pintar està tacada d'oli, el pintor bromeja dient que li ha costat molt temps aconseguir tenir-la així i de moment no la vol canviar. Sobre el cavallet un bodegó, "em meravella fer bodegó", comenta, "és una obra molt agraïda, a més amb el bodegó és amb el que realment aprens a pintar, quan ho domines ho controles tot, el paisatge depèn de moltes coses externes a tu". D'entre l'obra més recent el bodegó centra la seva atenció en unes variacions en quatre quadres en els que es delecta jugant amb les relacions de les formes, volums i les llums que incideixen en els objectes que mantenen un diàleg viu entre si.
Del nord oriental de l'Illa sorgeixen els paisatges de Vidal, "al principi anava a pintar al camp, però després vaig optar per capturar la imatge i pintar a l'estudi perquè és l'única manera de captar el moment que més m'interessa, quan el sol es pon i les ombres s'allarguen, els colors i volums en aquell moment no existeixen amb la llum del migdia. Quan el sol es pon la naturalesa agafa una presència màgica", la màgia que desprenen els seus quadres entre els daurats de la terra i de les roques i els verds foscos de la vegetació baixa, una gama cromàtica reduïda però rica amb matisos grisos que l'artista treballa de cada vegada més "amb els anys m'entretenc més amb la pintura, deix que s'assequi i torn a insistir perquè agafi més cos".
Vidal és també artista de gravat que practica irregularment "ara estic fent feina en una planxa amb un bodegó que promet, dels darrers que havia fet no n'estava tant satisfet". L'últim realitzat enllaça amb una sèrie de quadres que va fer sobre la solitud, en ells l'artista juga amb la composició geomètrica del passeig de Cala Figuera on situa una figura que amb la seva presència representa aquesta solitud en un paisatge hivernal molt evocador.
Amant de la manera de fer clàssica, els referents de Vidal, antics i moderns, són Corot, Chardin, Hoper i Morandi que l'artista estudia "els admir i m'agrada descobrir com pinten, tenc molts de llibres que mir detingudament".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.