Població i crisi ambiental

Els estudis sobre l'evolució dels ecosistemes naturals han demostrat que hi ha una relació directa entre el creixement de les espècies i la disponibilitat dels recursos naturals que les sustenten. L'augment de l'espècie humana, que ocupa, transforma i contamina els ambients naturals, ha convertit la humanitat en el més gran enemic actual del medi ambient. SuperpoblacióEs calcula que actualment al món som 6.807 milions de persones i, que al 2050 haurem arribat a una xifra entre els 7.700 milions de persones i els 11.200 milions. Però és l'augment de la població la principal causa de l'esgotament dels recursos naturals?
És innegable que un nombre més alt d'habitants significa un augment de les necessitats humanes: terra habitable, accés a recursos naturals, ... però si fem una anàlisi del consum dels recursos naturals que fan els diferents països ens adonem que l'esgotament mediambiental està més directament relacionat amb el nivell de desenvolupament del país que no pas amb el seu nombre d'habitants.
Així, si analitzem la petjada ecològica de diferents països del món ens adonem que les zones més poblades no es corresponen amb les que tenen un major consum de recursos naturals.
Per tant, queda clar que la crisi ambiental va més enllà del creixement demogràfic i que hem de buscar el seu origen en l'actual model econòmic basat en el consum il.limitat de béns i serveis. Així, des del nord, com a principals consumidors hauríem de prendre consciència de les repercussions del nostre sistema de vida, i fer una aposta per un model més respectuós amb el medi ambient i amb les poblacions del sud.
Nota: El terme petjada ecològica es defineix com "l'àrea de territori ecològicament productiu (cultius, pastures, boscos i ecosistemes acuàtics) necessària per a produir els recursos utlitzats i assimilar els recursos produïts per una població amb un model de vida específic.