Èpica de suficiències individuals

Núria Marqués, una de les artistes més reputades de l'àmbit menorquí, parla el llenguatge de la metàfora a través del seu personatge, sempre de línia clara i precisa, que es desdobla per trobar-se amb el seu propi contrari, marcant així les dues identitats enfrontades que lluiten per desfer-se'n del foc interior i dels clixés exteriors, mostrant distints estats mentals a vegades malalts. La cabellera llarga, que envolta totes les emocions i la innocència del personatge, es desprèn del propi cos per cobrar identitat pròpia i vessar el que de negatiu hi havia dins tenyit del vermell que evidencia la transcendència del que es ressalta; la cabellera curta, l'altra-jo, reafirma la lluita contra si mateixa i els fantasmes d'una societat que viu frenètica emmalaltint-se en base a frustracions i angoixes de forma constant. En les animacions, Marquès escenifica de forma específica la negociació amb el costat obscur, ni l'altra personatge, el contrari, aconsegueix desfer-se'n de l'asfixia d'una realitat que nega l'oxigen.

Núria Marqués, a més de la seva participació a Arco, és també notícia per l'exposició "Lavadoras, derivas y otras obsesiones" recentment inaugurada a la galeria Antonia Puyó de Saragossa, on exposa per primera vegada i des d'on ja se n'ha fet ressò de la seva qualitat artística. En l'obra que es pot veure a Aragó Núria centrifuga l'aparició instantània abans que es pugui desenvolupar i treure arrels.