Fer futbol, jugar a futbol

Érem a San Carlos, l'equip no anava ben classificat, la directiva va incorporar un parell de veterans. Un d'ells era un migcampista, de nom Acisclo. Va tocar la pilota una vegada i una altra, amb intel·ligència, un vell aficionat donà una forta calada al seu immens "puro" i comentà a l'al·lot que tenia devora: "amb aquest farem futbol, sempre pensa, juga a futbol amb el cap, no amb els peus".

Quan escric aquestes ratlles estem al descans i per arribar a la final, Espanya ha estat l'equip que més minuts ha tingut la pilota i el que més en camp contrari. És el que més passades bones ha donat i el més encertat en les assistències, és el mes golejador, el que més dispara a porta -20 vegades per partit-, el que menys gols ha rebut -1- i el que menys rematades rep en la seva porteria -8-. També és el que més vegades recupera el baló: 66 per partit. Aquests nombres només es poden assolir amb uns migcampistes prodigiosos.

Acostumats que l'èxit final l'acaparin els davanters, en aquesta Eurocopa, els mitjos han reivindicat el seu valor. Totes les posicions són importants, però ells han demostrat que són la mesura del joc i que només amb ells es pot construir un joc d'equip.

Alonso, Xavi, Busquets, Iniesta, Moutinho, Meireles, Marchisio, Pirlo, De Rossi, Modric, Özil, Khedira..., futbolistes capaços de moure's durant tot el partit, complets, atresoren una part de defensa i una de davanter. Saben desxifrar el joc, tenen capacitat per trobar l'espai, ensumar el camí de la pilota, perjudicar el joc de l'adversari i tenir també arribada a l'àrea.

Han demostrat que són els futbolistes amb més talent de les seves seleccions, no són salvadors com ho són els porters (Casillas, ni un error!) ni resolutius com els davanters, però són companys, futbolistes generosos, gens vanitosos ni creguts, no cerquen el lluïment i la glòria personal, emperò gràcies al seu joc han guanyat la celebritat.

I molts hem tornat a xalar com quan érem al·lots i i hem vist realitzat el que ens deien, que el bon futbol es juga amb el cap i aquest ha de ser "el perquè de tants de triomfs".