Les carreres nocturnes s'acaben

El municipal maonès ha demostrat, de manera definitiva, després de la prova realitzada l'any passat, que la Sociedad Hípica de Amigos del Noble Bruto té capacitat per mobilitzar la gent; que hi ha un públic sol·lícit de participar; i que la combinació de carreres amb un espectacle de doma menorquina enganxa. Malgrat tot hem de fer autocrítica i ser conscients que hi ha moltes coses per millorar de cara a l'any vinent.

El binomi Carreres de Trotons + Turisme dóna com a resultat un elixir que es pot vendre molt bé. Tant sols cal que els agents implicats s'ho creguin, que hi apostin, que ho entenguin com un espectacle diferent a la resta de l'oferta complementaria i alhora ho venguin amb el segell "d'activitat nostra". Aquest tipus d'activitat no la pot oferir cap agent turístic a la Península ibèrica, ningú més que les Illes Balears pot oferir un espectacle d'aquesta mena.

I, és cert que no trobarem al municipal els 'bookmakers', els famosos corredors d'apostes, que amb un codi indesxifrable de senyes es comuniquen les cotitzacions dels cavalls. Però sí una llarga cua de jugadors amateurs, nacionals i estrangers, que busquen afegir un plus d'emoció a cada cursa.

No trobarem, tampoc, les famoses pameles que llueixen les dames el 'Derby Day', però si unes instal·lacions plenes de gent en un incessant vaivé entre la pista, la zona d'estables i el bar.

No veurem la catifa de gespa, verda i humida, dels hipòdroms anglesos o irlandesos però si el 'track' de terra batuda en perfectes condicions que, per cert, implantaren els americans per allò dels avantatges de manteniment.

Finalment, no trobarem una pista d'una milla (1.609 metres) en línia recta com la del hipòdrom de Newmarket; però sí una tortuosa pista "calenta" de 635 metros de cordó, en la que l'espectador no necessita allargavistes per seguir les evolucions dels cavalls, car els té a tocar i pot sentir les alenades dels trotadors en ple esforç.

La jornada
La jornada començà puntual amb la carrera Foment on la més ràpida fou l'euga Nina Simone menada pel jove corredor santlluïser Tomàs Tudurí, aconseguint el cap i corda. Per damunt es col·locà Tila Corner que, malgrat regalar metros tota la carrera, en arribar a la pujada de Can Moixineta amb gambades tan impacients com llargues aconseguí separar-se uns metres del grup, cosa que li donà una merescuda victòria.

En la segona l'euga d'Iñaki Vinent, T Acuerdas, aconseguí situar-se al capdavant. L'animal fou custodiat en tot moment per Titona, l'euga de l'entranyable Paco Pipa. Quan semblava que les coses ja no canviarien, a la fatídica pujada el grup prengué cartes, succeint-se diferents moviments. Va patir, però ningú no aconseguí prendre-li la primera posició.

Tufularia, molt regular en les darreres tres sortides, s'apoderà del privilegi de portar la batuta, en la tercera carrera. Osampy s'hi acostà i la començà a burxar. Aferrat als talons portaven Urko II Des Pres del sempre combatent Joan Borràs. Quan els de davant perderen un poc de pistonada, el de Ca na Xenxa féu una marrada per esquivar-los i no escatimà cap esforç per imposar-se.

Arribà llavors el torn de la Yeguada Linares Ortiz. Centenars de persones quedaren seduïdes per l'excel·lent presentació. Aquests cavalls no saben què es una grenya. De pèl llustrós, abellits amb cintes i un floc amb lluentós a la cua els cavalls de raça menorquina. Els genets ben mudats amb una casaca que recorda els vestits militars del segle XVIII i un tricorni per barret. La posada en escena s'acompanyà amb una música somorta, com de misteri amb molta percussió que agombolà els diferents moviments i figures preceptives de la doma menorquina. Aconseguiren arrabassar un grapat d'aplaudiments d'un públic entusiasmat.

Després d'aquest interval de serenor, prengueren la sortida els cavalls de la carrera pre-estel·lar. Mònica Hanover, fidel a la seva regularitat, no es deixà enlluernar per l'altura del seus rivals. Aconseguí cosir-se al cordó de la pista i comandar la carrera bona part del recorregut. Probablement la baralla constant amb Tana Sund SO la desgastaren més del compte per afrontar amb garanties els darrers 400 metres.

A mesura que acabava les forces i començava a recular, la resta s'embravien i l'atacaven. Semblava que en Santi Seguí, ben posicionat i sense cap entrebanc prendria el relleu al cap de la cursa, però, de sobte, aparegué Last Tango. En arribar al darrer revolt, i després obrir-se pas entre una munió que s'apinyava ja treia el cap, perfilant-se com el guanyador. Semblava fet, però Miquel Huguet va tenir que exprémer fins la darrera gota d'energia del fill de l'excel·lent Tap Danc Kid, perquè na Tana Sund SO reprengué.

La estel·lar tancava la jornada. Quan el comissari cridà a somatent, els cavalls es col·locaren darrera l'auto de sortida. Miladin Peschard, el cavall francès adquirit fa poques setmanes per la Cuadra Mondéjar, demostrà la punta de velocitat aconseguint situar-se al capdavant i portà el pes de la cursa. S'hi arrambà el francès Mikado d'Echal amb en Maxi Rodríguez al seient. A falta de 500 metres els ulls dels espectadors es clavaren en l'evolució de Cellini Cla. Aquest cop va ser el torn de Miskilate Tirety, amb el jove Emilio Mondéjar. Ja a la recta d'arribada, com en una bafarada d'historieta de còmic, pensà: "Aquesta vegada sí". Acabada la carrera, desfer el camí per passar davant el públic, on rebé una ovació tancada.