Antich va fer una crida a la responsabilitat i va destacar que és el moment de promoure "aliances entre la societat i els poders públics"; "és l'hora de la transparència i del diàleg, del rigor, de l'austeritat i l'eficàcia públiques, de la fortalesa en el lideratge dels projectes compromesos amb un futur d'estabilitat i progrés compartit", assegurà.
El cap de l'Executiu autonòmic, en el seu discurs de commemoració del Dia de les Illes Balears, anuncià que aquesta primavera se signarà "el gran 'Pacte final del Consolat', que aglutinarà tots els acords als quals el Govern ha arribat amb les forces socials i econòmiques" i que posaran "les bases consensuades d'un nou model social modern i cohesionat".
El president es va comprometre a "fer tot l'esforç humanament i políticament possible per aconseguir els recursos necessaris per exercir plenament la nostra capacitat d'autogovern". "Reclamarem un tracte digne i un finançament suficient", garantí.
D'altra banda assegurà que, a la situació actual, "no hi ha lloc per al desànim" i feu una aposta "per construir una societat en què els més dèbils se sentin acollits i en què els més dinàmics i emprenedors puguin trobar unes bases propícies i estimulants".
Davant un Auditorium de Palma ple de gom a gom amb una nombrosa representació de la classe social, cultural, econòmica i política de Balears, Francesc Antich va presidir l'entrega de les Medalles d'Or de la Comunitat Autònoma i dels Premis Ramon Llull 2009, amb els quals enguany han estat guardonats els menorquins Manolo Bonet i Úrsula Mascaró, que ahir varen assistir a la cerimònia, i Pere Mascaró, fundador del SOIB i que rep aquest honor a títol pòstum.
La llista d'homenatjats amb el guardó que concedeix el Govern és, com d'habitual, extensa i d'una varietat representativa de l'activitat que es desenvolupa a les Illes a diverses disciplines. El grup musical Antònia Font, Llorenç Serra Ferrer -que fou entrenador del Real Mallorca-, el cirurgià Oriol Bonnín, el geògraf i economista Bartomeu Barceló o entitats com la Germandat de Mestres Jubilats i Mestres Jubilades de Balears conviuen enguany a aquesta nòmina d'un total de 26 premiats i amb una forta presència mallorquina.
Més reduïda, com d'habitual, és la llista de les medalles d'or. La rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas, va llegir la nota d'agraïment en nom de la resta de guardonats; el ciclista Joan Llaneras, el grup empresarial Riu i l'arquitecte Jorn Utzon, creador de l'edifici de l'Òpera de Sidney i molt vinculat a Mallorca.
L'heroïcitat d'Aina i el pati de butaques ple a rebentar
Aina Vadell Mercadal té vint anys. I una Medalla al Mèrit de Protecció Civil ben lluent. La seva germana ja l'hi haurà duit, a la clínica on ben segur avui se recupera d'una intervenció quirúrgica.
El mes d'abril Aina, monitora d'esplai, acompanyava un grup de fillets d'un club parroquial. En travessar el carrer per un pas de zebra, es va donar que un vehicle se'ls llançava al damunt. Va apartar els al·lots i els va salvar de l'atropellament, però ella va rebre tot l'impacte. Aina va estar setmanes en coma i encara se recupera de les greus lesions ocasionades.
El rostre jove d'aquesta heroïna fins fa poc gairebé anònima guaità ahir l'escenari a través d'un vídeo enregistrat per la pròpia guardonada, que excusava la seva absència i donava les gràcies per la distinció.
La Medalla al Mèrit va ser el primer dels guardons entregats. Obrí boca l'actuació magnífica del Quartet de Corda Balear, amb peces de Parera Fons i Beethoven. Després de la cerimònia dels premis, la cantant Conxa Buika oferí un petit recital amb temes del seu segon disc, Mi niña Lola.
L'acte commemoratiu es va retransmetre en directe per IB3 Televisió i tingué com a conductors a dalt de l'escenari els periodistes Neus Albis i Joan Carles Palos. Darrere seu, al costat de Francesc Antich, les principals autoritats de les Illes, entre ells el president del Consell de Menorca, Marc Pons.
Manolo Bonet
Ciutadella, 1947. El seu nom està lligat a Binde i el seu hospital. Fill de pare gallec i mare mallorquina, als dotze anys ingressà al Seminari diocesà després d'acabar els seus estudis a l'escola de les carmelites des Castell, on residia, i a La Salle de Maó. Ben aviat ja va decidir ser missioner i així va dedicar la seva vida a propiciar una vida millor als més desfavorits d'arreu del món. La seva primera destinació va ser a Ghana, país que l'ha marcat per sempre. L'any 1973 arribà al port de Tema per treballar a la diòcesi de Nafrongo-Bolgatanga. Després d'un parèntesi de tres anys a l'Illa en què va organitzar nombrosos actes de solidaritat amb Ghana, l'any 1987 va tornar al país africà amb una furgoneta, una cubeta, un grup electrògen i molts estris. A Binde va trobar el lloc ideal per començar un centre sanitari i sociocomunitari. Dues dècades de feina han permès transformar la zona íntegrament, amb l'ajuda de gran quantitat de voluntaris. La seva tasca li ha valgut el premi Protagonista de la Vida Menorquina d'Editorial Menorca l'any 1987 i el 2006 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Maó.
Úrsula Mascaró
Ciutadella, 1969. Representa la tercera generació d'una de les empreses familiars de sabates més internacionals de Menorca. Se sent profundament arrelada a Ferreries, on viu amb tota la seva família. Filla i néta de fabricants de calçat, va estudiar interiorisme a Milà perquè no volia saber res del negoci familiar. Sis anys a Itàlia la van fer veure que el seu futur era la moda. Ara porta uns vint anys treballant a Jaime Mascaró i en fa deu que va donar a conèixer la seva pròpia línia. Úrsula assumeix la part del disseny, i deixa la gestió per a la seva germana Lina. El seu marit, David Bell, és el responsable de la seva recent marca, Pretty Ballerinas, creada l'any 2005 per a la venda en línia. Té botiga a Madrid i a Londres. Val a dir que l'empresa Jaime Mascaró, que té la seva gènesis a un petit taller artesanal de sabatilles de ballet fundat l'any 1918 a Ferreries per Pedro i Antonio Mascaró, comercialitza en aquests moments tres marques: Jaime Mascaró, Úrsula Mascaró i la citada Pretty Ballerinas, que inclou un calçat pla de disseny.
Pere Mascaró
Ciutadella, 1956 - Palma. 2007. Aquest economista i polític es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i des de 1979 va viure a Mallorca. Va ser assessor laboral a Comissiones Obreres entre 1979 i 1981. Va ser director de l'Escola Universitària de Treball Social a la UIB, on exercí la docència fins 1998. Destaca per ser promotor de la constitució del SOIB. En el primer Govern de Francesc Antich va ocupar el càrrec de secretari general tècnic de la Conselleria de Treball, i després va passar a dirigir el SOIB. Pel que fa a la recerca, es va centrar en els estudis del mercat laboral i del benestar social. Sempre ha tingut present una visió solidària de l'economia, tractant-la des d'un punt de vista humà i accessible a tothom. Ha publicat nombrosos treballs i articles. En el seu vessant polític ha militat en el PCE des de 1976 fins 1981 i a Esquerra Unida fins 1986, formació per la qual fou regidor a Palma. En record a la seva figura el Consell de Mallorca amb Govern i Ajuntament de Palma han promogut els Premis Pere Mascaró i Pons per fomentar estudis socioeconòmics en l'àmbit dels servis socials.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.