Març ha estat un mes ventós, no només en termes meteorològics, sinó també pel personal revolucionat que ha alçat la veu reclamant drets i igualtat, més enllà del 8M.
Les mestres d’educació infantil de Palma han exigit percebre el mateix sou que el professorat dels centres públics. Actualment, la diferència salarial pot arribar fins als 600 euros mensuals. Aquesta situació també es podria aplicar a Menorca, on hi ha professionals infantils que fan feina per als ajuntaments, altres que han acabat en empreses privades a través de licitacions, i algunes que depenen del Govern Balear. Això genera malestar: mateixes funcions i projecte educatiu, però condicions laborals i salarials desiguals.
L’Ajuntament de Maó ha aprovat el primer acord del personal funcionari, i el Consell insular ha iniciat un curs de Mindfulness amb l’objectiu de millorar la gestió de l’estrès entre el seu col·lectiu. Aquesta fatiga en concret no ens genera gaire preocupació, ja que és conegut per tothom que en les institucions es gaudeixen d’avantatges molt evidents en comparació amb la resta de treballadors i treballadores. Entre aquests beneficis hi ha una jornada de 37 hores, la possibilitat de fer teletreball, mesures per afavorir la conciliació familiar, quantitats per als estudis dels fills, ajudes per escoles, activitats extraescolars, promoció de la salut, i fins i tot per causes derivades del divorci. I amb tot açò -finançat amb els seus doblers i amb els meus- encara semblen insatisfets.
Sindicats i hotelers de Balears allunyen postures, i a les portes de la temporada turística s’anuncien mobilitzacions.
La notícia laboral més impactant és la mort d’una treballadora d’un pis a Badajoz, presumptament a causa de l’agressió d’una persona usuària. Les declaracions de les companyes del dispositiu d’habitatge posen la pell de gallina: feia setmanes que havien denunciat que treballaven soles i que temien pels perfils de les persones que atenen.
A la tragèdia s’hi ha sumat un altre fet devastador: el dilluns passat, un accident laboral en una mina d’Astúries va acabar amb la vida de cinc persones i quatre més estan en estat molt greu.
Si canviam la perspectiva, podem rallar de personal reconegut, motivat i valorat. Fa uns dies vaig escoltar Gabriela Aliaga, directora de Persones i Benestar d’Artiem Hotels, explicant la màxima de l’empresa: posar la felicitat dels seus treballadors al centre, considerant-los una peça essencial per oferir un servei excel·lent.
Detallava les eines que utilitzen per mesurar diàriament la satisfacció, així com els valors que guien totes les accions i decisions de l’empresa: confiança, lideratge, innovació i inclusió.
Destaquen la formació, els programes de salut i les activitats esportives, que valora el personal a través d’una aplicació específica. Amb aquest model innovador, s’ha consolidat com un referent en la gestió de recursos humans, creant un lloc lliure de jerarquies rígides i enfocat al benestar col·lectiu.
Sembla evident que la satisfacció del personal es construeix sobre el respecte íntegre dels seus drets i la motivació dels seus deures, sense necessitat de premis ni primes.
Només ho sap Artiem?
