Com faig anualment, entorn de la festa de Sant Josep pas uns dies a València, on ens trobam tota la família, que viu dispersa per terres catalanes i valencianes. Aquest any ha estat passat per aigua, un fet que ha deslluït la festa i dificultat les grans desfilades que, acompanyats per les bandes de música, fan els fallers i falleres vestits amb la indumentària tradicional del país.
Però mentre la ciutat festejava com podia Sant Josep i la Mare de Déu dels Desemparats, Mazón, que ha desaparegut de pràcticament tots els actes públics, ha consumat el pacte de la vergonya amb Vox, partit al qual ha decidit entregar les claus del govern autonòmic a canvi d'un acord pressupostari que no només compromet la sostenibilitat de la Comunitat Valenciana, sinó que també ataca drets fonamentals, elimina suports a col·lectius vulnerables i dinamita qualsevol rastre de pluralisme cultural i lingüístic.
Tot i que des de la direcció del PP intenten minimitzar-ne l'abast, negant que s’hagi renunciat a res, per tal de minimitzar les conseqüències d’aquest pacte, no sé si pensant que els ciutadans no sabem llegir ni escriure, la realitat dels fets és innegable: el govern de Mazón s’ha fet ostatge de Vox i el preu d'aquesta submissió es pagarà amb drets i serveis essencials per a la ciutadania.
Una de les primeres grans concessions del PP a Vox ha estat la renúncia al Pacte Verd Europeu i l'eliminació de les partides relacionades amb l'Agenda 2030 i el desenvolupament sostenible. Aquestes mesures, impulsades per la Unió Europea (amb el vot del PPE) per combatre el canvi climàtic i fomentar un model econòmic més responsable, són ara descartades pel govern valencià, posant en risc el futur del sector agrari i ramader.
Així mateix, s'ha aprovat una retallada dràstica en la cooperació al desenvolupament, amb una reducció del 40% dels fons destinats a aquesta finalitat, que no ajudaven tan sols a pal·liar la pobresa en altres països, sinó que també contribuïen a frenar fenòmens com la migració forçada i la desertificació, elements clau per a una gestió intel·ligent dels recursos.
Vox ha aconseguit que el PP reduís de manera dràstica les subvencions destinades a la promoció del valencià, incloent-hi les ajudes a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i a entitats culturals que treballen per la normalització lingüística. Això significa un retrocés en la difusió i ensenyament del valencià, marginant encara més una llengua ja castigada per la desigualtat de tractament respecte al castellà.
El PP, que històricament havia mantingut una posició ambigua respecte a la llengua, ha decidit ara assumir sense matisos el discurs de Vox, que busca convertir el valencià en una llengua residual en els espais públics. Aquesta decisió no és només un menyspreu a la diversitat lingüística, sinó que també representa una pèrdua cultural irreparable.
Un dels aspectes més alarmants del pacte és la negativa del govern valencià a acollir menors immigrants no acompanyats procedents de les Illes Canàries. Aquesta decisió inhumana, argumentada sota el pretext d'una suposada falta de recursos, deixa a la seva sort desenes de fillets i adolescents que necessiten protecció i suport. A més, el pacte preveu la retirada de subvencions a ONGs que donen suport a la immigració i la creació d'un pla de retorn per a immigrants en situació irregular. Aquestes mesures criminalitzen un col·lectiu especialment vulnerable, reforcen un discurs xenòfob i destrueixen xarxes d'integració fonamentals per a la convivència.
Com si això no fos prou, el govern de Mazón destinarà fons a la verificació de l'edat dels immigrants que afirmen ser menors, un mecanisme que ja ha estat denunciat per diverses organitzacions de drets humans com a estratègia per justificar deportacions.
El pacte PP-Vox també comporta l'eliminació de totes les partides destinades a la recuperació de la memòria democràtica i suposa una burla a les famílies de les víctimes del franquisme.
Alhora, ha acordat la retallada de subvencions a agents socials i entitats d'igualtat posa en perill la lluita contra la discriminació i la protecció de col·lectius vulnerables, demostrant que la prioritat del nou govern no és garantir la igualtat d'oportunitats, sinó imposar una agenda excloent.
La gran mentida de Mazón i del PP valencià consisteix a voler justificar aquest pacte assegurant que només es tracta d'un acord pressupostari, però la realitat és una altra: el PP s'ha rendit a les exigències de Vox en tots els aspectes fonamentals de la gestió pública. Els populars han deixat clar que estan disposats a dinamitar la protecció social, la diversitat cultural i la sostenibilitat per mantenir-se en el poder.
Aquesta submissió no és accidental ni circumstancial; és una mostra de la deriva ideològica d'un PP que ha decidit abraçar el populisme ultradretà a canvi de suports parlamentaris. El pacte de Mazón amb Vox no és, per tant, un simple acord de govern. És una declaració de principis que situa la Comunitat Valenciana en el camí de la repressió, la censura i la negació dels drets fonamentals. I aquesta és, sens dubte, la pitjor notícia per als valencians i valencianes que creuen en una societat justa, oberta i democràtica.
