El patriotisme europeu és tan existent i vigent com el sentiment balear, l’espanyolisme català i l’Euskal Herria espanyola. Res no ens ha de pertorbar perquè, Europa, reposa sobre els pilars i els fonaments més sòlids: El sentiment de pertinença i la maixella de Caín, i amb això és suficient per a resistir embats virulents. Qualsevol europeu, posem pel cas un espanyol, segur que aniria a defensar la nostra estimada Bulgària, o Croàcia, o Estònia, si aquestes fossin envaïdes per algun país de fora de l’OTAN o de la Unió Europea d’Estruços Il·liberals; posem, també pel cas, la Xina, Rússia, Andorra o Malta; com, de segur, els nostres correligionaris anglesos ens defensarien si ens envaïssin el nostre espanyolíssim Gibraltar, veritat? De Perejil, Ceuta i Melilla encara no en parlarem, tot i que Mohamed VI ja està devorant crispetes no crispades amb sabor a Cheetos.
Que toquen més despeses per a defensa militar quan el cosí de Zumosol s’ha emprenyat i cansat de treure’ns les castanyes del foc a la superestimada i supersentida Europa? Doncs, caldrà un exèrcit anostrat europeu per a espantar els conflictes, perquè, ja se sap, els exèrcits són per a persuadir plausibles dolenteries estrangeres. Mai han servit per aprofitar-se del feble, ni per traspassar fronteres. D’acord, lícit, doncs, paguem. Un 2, un 4, un 5, un 50 o un 99%, tot dependrà de com vagi la pel·lícula. Jo aposto que l’escalada serà en funció de les anuències i les audiències a les quals arribin els màxims mandataris de la nova Era, batiada ja amb el nom de Trumputin.
Per a comptar amb aquest superexèrcit europeu, liberal, progressista, baix en colesterol, integrador, sense gluten, solidari, reciclable, de noves masculinitats, no binari, feminista, pacifista, paritari, antipatriarcal, ecologista i peus plans, mai no hem d’oblidar que als nostres veïns franchutes sempre els hi hem caigut força bé, tal que ells a nosaltres. Que als alemanys, per a animar-los a muntar aquesta atracció, els hem d’incentivar amb barrils de cervesa i amb frànkfurts gegants? Perfecte! Deixarem i tot que guanyi la Champions el Bayern de Múnic, doncs el Madrid ja s’està passant. Als anglesos serà bo de fer: N'hi haurà prou amb deixar-los fer mamading i balconing, preferiblement per aquest ordre. I què dir dels italians, mamma mia!, la ragazza Meloni es basta i se sobra per a motivar-los cantant «Para hacer bien el amor hay que venir al sur», de Raffaella Carrà.
Llavors, arribarà el torn a la cinquena superpotència europea: Nosaltres. Cinquena, amb permís de Grècia i Portugal, puix els primers van inventar la tan escatainada democràcia i els segons tenen l’escateret Cristiano Ronaldo, i això s’ha de tenir en compte. Com deia, nosaltres des d’aquí hi posarem la típica sangria, de sang de toro, és clar; amollarem la cabra de La Legión i explicarem a tot el món el què és un exèrcit inclusiu. Ho faran Ione Belarra, Irene Montero i Yolanda Díaz, a tres veus. I si no n’hi ha prou, enviarem a l’inigualable El Pablo Iglesias, novament amb coeta i en persona, o, si no ho té bé, via Skype des de Galapagar. En cas d’esguerrar-se, encara tindrem a Monedero, sense bavar. Podem estar tranquils amb aquests reclutes. Tranquils, està tot controlat!
Ara bé, si els tirs són tan inelegants d’arribar a l’hora de la siesta, que no se’ns esperin. On s’ha vist mai no respectar les tradicions ancestrals hispàniques! Fins aquí hauríem arribat! Farem entendre als agressors que és de bona educació demanar abans de disparar. Què sou: actors d’una pel·li de Tarantino?... I, parlant de pel·lis, que ja es fan totes (les bones) amb intel·ligència artificial, doncs aprofitarem aquesta IA i, amb el xat GPT, explicarem a tot el món mundial que la guerra és caca de la vaca, que està molt malament i que això no es fa. Que li direm a na Thatcher o a na Merkel. Però si ens falla el famós xat, no us preocupeu: Ressuscitarem Ozores (no el de las Azores) que era qui millor s’expressava en aquest país. Ora pro nobis, Antonio.
En definitiva, que no sé a què ve aquesta incipient i infundada preocupació perquè els United States of America hagin decidit fer el que la seva naturalesa sempre li ha demanat fer: De Llanero Solitario. Ja era hora! Només per no haver d’aguantar al desagraït de Zelensky ja val la pena unir-se al matón de la classe que aporrina al pobre noi magre i desvalgut que es mereix quedar-se cada dia sense entrepà, per gilipollas i per tenir males cartes; a més, com tothom sap, aquest pobre noi esquifit i pelacanyes amaga amics nazis a casa seva (igual que l'Iraq amagava armes de destrucció massiva). Però, per xenòfobs i supremacistes, alguns arriben tard, ja que les capirotes i les creus cremades (que no gammades), fa estona que ens van fer entendre que la solució final només podia ser blanca. Què grans els fills d’Amèrica, igual de grans que els fills de Putin!
PD: Amic 2024 YR4, em sap greu dir-te que quan arribis el 22 de desembre de 2032, aquí ja no hi trobaràs ningú. Espavila i arriba abans, que la festa ja ha començat sense tu! Ah, i si arribes a aterrar, «eutanàsia'ns» si us plau. No ens deixis més temps així! Gràcies.
