«El jo que no mor» és la darrera novel·la de l’escriptor valencià Ferran Torrent, amb qui aquesta setmana vam poder conversar a la llibreria vaDllibres de Ciutadella. Es tracta d’una obra en la qual conflueixen tots els elements que conformen el seu univers literari, fet de trames policíaques, des d'obres com «No emprenyeu el comissari»; de crítiques polítiques i a la corrupció, com a «Societat Limitada»; o d'històries més personals, com «Gràcies per la propina». A «El jo que no mor» hi és tot, en un desplegament d'ofici literari impressionant que els seus lectors ja coneixem però que, llibre rere llibre, agraïm.
A través de les pàgines de la novel·la, situada el 1966, se’ns desplegarà la València franquista que ja havíem vist a la novel·la anterior «Memòries de mi mateix». Per la ciutat desfilen una sèrie de personatges que, tot i ser molt diferents, tenen una cosa en comú: tots amaguen secrets i ningú és qui diu ser realment: Regino, falsificador de quadres que, amb el temps, acabarà esdevenint el Mític Regino; el seu soci i agent del Mossad; Estornell, director de l’hotel Metropol, un dels punt neuràlgic de l’acció; el general retirat Francisco Moreno i la seva dona Carmen...
D’entre tots els personatges n’hi ha dos d’especials: Milieta, recepcionista de nit, una dona esguerrada que viu una doble vida, i Ketty, una actriu famosa d’incògnit a la ciutat. Les dues són la cara i la creu d’una mateixa moneda, que no és altra que la seva vulnerabilitat. En aquest sentit, l’autor juga, exhibint el seu ofici, a enllaçar-les amb diàlegs que s'entrecreuen i que posen cara a cara les històries paral·leles de les dues dones, mentre parlen amb els seus amants, No seran els únics diàlegs creuats que trobarem a l’obra, que contribueixen a agilitzar l’acció, combinats amb d’altres que es concentren en un únic paràgraf.
Ferran Torrent ha patit de ben a prop els efectes devastadors de la DANA que va arrasar el País Valencià. I, curiosament, tot i que per sort havia lliurat la novel·la a l’editor abans de la riuada, hi surt una referència al «Pla Sud, una inversió de dos mil milions de pessetes per a desviar el riu per la perifèria de València, a tocar del Forn d’Alcedo, per a evitar més riuades com la del 57». Realitat i ficció acaben coincidint, doncs, en una novel·la que, fidel a l’estil Torrent, amb una llengua viva, reflex de la varietat valenciana, dibuixa un món construït, peça a peça, per fer passar una bona estona al lector.
