Començaré aquest esquitx dient i recordant que si hi ha una cosa incompatible amb l’ordre és el meu tarannà; de cap de les maneres som capaç d’obrir i classificar certes coses -especialment, escrits- i el caos regna pel món dels meus arxius. Per sort, a vegades cercant una cosa que no hi ha manera de trobar, en surt una altra que no cercava i, per tant, s’obre la llum sobre un desordre consubstancial amb la meva persona.
Dic açò per un fet que m’acaba de succeir. Es tracta que estic segur que fa un temps vaig escriure un article, segurament a «Es Diari», on comentava que una de les primeres persones que van veure el president Lincoln quan li van disparar al cap mentre assistia a una representació al teatre Ford de Washington el dia 5/04/1865 era un maonès, però no hi ha manera de trobar l’article.
Ja que l’ordre no és lo meu, vaig pensar que potser la «IA» podria ajudar-me a trobar el que cercava i vaig recórrer a una persona que s’està entrenant en aquesta nova tècnica. Pel que sembla, es tracta d’iniciar una conversa amb aquesta eina i anar fent preguntes, que són respostes molt ràpidament. Segons la seqüència de les preguntes la «IA» va responent, cada vegada amb més detall. A la pregunta relativa a la mort d’Abraham Lincoln, les respostes van guanyant detall i millorant el contingut del tema. I així vam anant fent, sabent quan i on es va produir el magnicidi, com va succeir la malifeta, quines persones hi van participar i molts més detalls, com ara l’hostal on el van dur en primera instància, anomenat «Peterson», on va morir poques hores després, però no deia res de la possible participació de Pere Taltavull, que jo creia recordar que era un músic jubilat de la banda de música del «Mediterrean Squadron», que s’havia enrolat quan aquesta flota americana tenia la seva base entre els anys 1815 i 1845, més o manco.
I així anava la cosa quan, a la darrera consulta la dita IA diu que es pot consultar a Toni Tudurí, sense concretar detalls d’aquest escrit.
Aquesta sí que és bona!, es va establir un circuit tancat, on el presumpte autor demanava on havia aparegut aquest escrit i la resposta era que consultés l’autor.
Seguint els camins convencionals he pogut refer la història i, si no hi ha res de nou, la reescriuré per segona vegada, mirant d’arxivar millor la meva feina.
Per cert, el músic maonès retirat a Washington, que tenia un Saloon al costat del teatre, era un tal Pere Taltavull, del que no sé el segon llinatge, però el trobaré.
