Des de 1900, amb la construcció del pas de la Carretera Nova pel sud del poble, va començar una reformulació de la xarxa urbana d’Alaior. Els carrers medievals de dalt el turó primer i els de cap al Camí d’en Kane (a partir del XVIII), van tenir un imant nou que atreia el creixement cap a la via principal, cap al sud.
Cap allà s’hi van fer carrers i cases. Prou fàbriques també. A partir de la dècada dels 70, el polígon industrial, l’avinguda de la Mare de Déu del Toro que connectava Carretera i nord, la zona escolar i els polígons residencials de davant l’Institut, de davant el Dr. Comas i de l’Escoleta van fer regressar l’imant al nord.
Els equipaments públics i privats erròniament han seguit potenciant durant dècades aquesta part nord. Fins al punt que el valor del patrimoni familiar dels immobles avui és diferent en una part i altra del poble segons el Ministeri d’Hisenda. Fins i tot la distribució del nivell de rendes familiars també és desigual en favor del nord.
El camp de futbol dels Pins, des d’abans de la Guerra, havia ajudat a atreure dinamisme cap el sud. Després, el Cine Espanya va estirar la concepció del poble Ramal avall. Però durant molts anys han faltat equipaments públics i privats per afegir valor en aquesta part, estímul que és imprescindible per a la qualitat urbana i la redistribució d’oportunitats per a les famílies.
Són detalls, però fixau-vos: la Teulera tancada, Cal Bon Jesús tancat, menys comerços que abans. Al llarg de moltes dècades han desaparegut les fàbriques i tallers en aquesta part. En 30 anys només s’hi ha afegit l’escola Mestre Duran, l’aparcament de la Teulera, el supermercat Hipercentre i la Deixalleria. Però cap nou carrer, quasi cap promoció d’habitatges. Cap lloc nou d’interacció ciutadana.
Per contra podríem fer la relació de tot el que s’ha afegit en les mateixes dècades en la part del Ramal amunt, moltíssim més i de molts de doblers: universitat, hotelets, es Convent, escoles, poliesportius, dos polígons...
L’urbanisme local ha tret la potència del sud per centrar-se en el centre i en la zona escolar. Aquesta part ja té prou inversió pública i privada. És un error seguir-la estimulant. El futur era al sud des del segle passat.
La substitució del polígon d’indústries blanques pel Mestre Duran primer i ara pels equipaments pendents ajudaran, però no basta perquè concentra massa inversió exclusivament pública en un sol punt del sud, en el límit de la xarxa urbana i mal connectat.
Tenim el Camp dels Pins aïllat. Un equipament potent sense context. Les previsions urbanístiques de tots els plans urbanístics, des de la dècada dels 80, assenyalen l’entorn del camp de futbol com un pol generador d’activitat. En la darrera previsió urbanística, al costat del camp hi ha programat un aparcament, habitatge social i lliure i una zona d’engrandiment esportiu, que el club reclama des de 1995, fa trenta anys.
En aquest context urbà i històric, voler invertir 8 M€ damunt d’un altre equipament en la part del poble ja afavorida és incomprensible. I encara ho és més, quan aquest nou equipament generarà un dèficit anual de 400.000 € o més, d’aportació reiterada que seguirà desequilibrant la balança cada any. Tots aquests doblers podrien servir per completar l’entorn dels Pins i ajudar a revaloritzar aquest altre pol de ciutat. No es faria malbé el camp de futbol-7, s’afegiria un equipament Ramal avall, s'equilibrarien un poc les zones urbanes.
Els qui hem viscut un Ramal avall potent, amb fàbriques, Cine Espanya i efervescència del futbol vivíem en un Alaior més gran amb perspectives.
