Cicatrius invisibles de la pandemia

Febre per acumular paper de vàter, comprar cerveses i un desfici general per fer pa casolà. Sens dubte, vivim una pel·lícula de ciència ficció.

Recuperem el valor de les emocions. La solidaritat guarneix l’ambient. Guaitem als balcons i a les finestres, i els aplaudiments de la ciutadania canten a les 20 hores. El so de les sirenes dels vehicles sanitaris i dels cossos de seguretat de l’Estat baraten de funció.
També retornen els amics de la infantesa.

CINC ANYS DESPRÉS DEL CONFINAMENT, vivim les cicatrius invisibles de la pandèmia. L’empremta més profunda es troba en la salut mental de moltes persones. Encara n’hi ha que arrosseguen ansietat, depressió i estrès posttraumàtic.

Noticias relacionadas

Rallar amb un mateix

Más noticias relacionadas

Le empreses, majoritàriament s’han recuperat de l’impacte econòmic que va suposar la pandèmia, i l’augment del treball a distància ha canviat radicalment les dinàmiques laborals.

Encara ressonen les dolències que van patir els estudiants en el seu desenvolupament acadèmic i social, principalment pels qui es trobaven en l’educació secundària.

El sistema de salut es va estressar fins al límit. En moltes comunitats s’ha premiat l’assistència prestada amb plusos al personal, i no s’ha complert la frase més pronunciada: «blindem els sistema sanitari públic que ens ha salvat».

Les morts en els centres de persones majors van posar de manifest les deficiències en el sistema d’atenció en les residències. Moltes famílies encara estan cercant respostes i justícia. Aquesta atenció, no progressa adequadament.

Menorca, cinc anys després: Les desigualtats socials que han emergit des de la pandèmia continuen sent un problema sense una resposta política clara. Els preus desorbitats de l'habitatge i els salaris estancats són un clar exemple de la bretxa entre classes socials, són un retrocés per al segle XXI. Per primera vegada, sembla que la nostra societat està aturada en termes de progrés. Qui es salva? Tenidors i funcionariat?