Un braverol

Creixen també els aficionats a pegar-se hòsties en baralles salvatges i multitudinàries. Els participants com a resultat d’una punyada o un cop violent, en surten amb un ull inflat, a la funerala, voltat d’un morat, també dit un ull negre, ull blau o a la virulé. Una altra expressió és ull blec de l'anglès black eye, en menorquí, un ull de vellut.

Noticias relacionadas

Gerret

Más noticias relacionadas

Res que no coneguem. Qui no s’ha fet ferides, cops blaus o morats? Quan érem al·lots, jugant lliures al pedregós carrer, amollats a l’ample al camp i la mar, era fàcil tornar a casa amb una budonya, produïda per un cop al cap. Si era al front immediatament intentàvem minvar l’aparatosa inflamació, pressionant amb una moneda. Aquest bony se’n diu un braverol o baverol.

Era també freqüent fer-nos una llepassa a la pell produïda per una rascada. Damunt ens sortia la crostera molt habituals en colzes i genolls. Altres ferides eren la merxa, un tall, una esgarrinxada a la pell o un trau (més llarguer, incisió profunda feta per exemple a la barbeta).

En els combats que es foten un bon gec (geco), un mauro o un fart de llenya, és a dir, una gran quantitat de cops pegats fort i sense miraments, el que fa mal d’ulls són les ferides visibles, les sagnants de tota casta, però aquestes són les menys importants. De consideració i de primer ordre són les seqüeles i els danys cerebrals, que invisibles i recòndits no són part de l’espectacle.