Enric Taltavull04/03/25 4:00
TW

Un dels actius irrenunciables de Menorca és la qualitat del seu paisatge, normalment harmoniós, amb una mescla de zones de cultiu i altres envaïdes per l’acumulació dels ullastres, que es podrien etiquetar millor com a espècie invasora que com espècie protegida, degut a la seva proliferació. Cada dia el camp està més habitat, pel seguici de bicicletes i gent que passeja, desfruitant d’aquest entorn natural. Però també arriben nous usos, entre ells els parcs fotovoltaics, un servei necessari però molt controvertit per la modificació de l’entorn que genera. Ara mateix se’n construeix un a la zona d’Alcaidús, i es prepara la connexió elèctrica amb un llarg traçat que va cap a Talatí i més enllà. La connexió es fa amb una rasa al centre del camí asfaltat, que després quedarà coberta, i que em planteja una reflexió.

La Llei 5/1990 de Carreteres diu a l’article 33 «.../... las conducciones enterradas sólo se podrán autorizar a una distancia no inferior a los tres (3) metros de la arista de la explanación de la carretera, fuera de la zona de dominio público». Per tant, aquesta conducció pot no estar emparada per la Llei, i ens podríem demanar també si la conducció del sanejament de Cala Llonga, Sant Antoni i sa Mesquida cap a la depuradora està encara sense fer per una contradicció legal, més complexa encara, si pensem que en les zones ANEI de la vorera nord tampoc s’admetin conduccions, a més d’estar impedit a la carretera. Podria resultar que la Llei de Carreteres sigui un fre per un servei públic imprescindible, que està deixant tota la vorera nord del port en una situació de precarietat injustificable, si volem complir amb els objectius de desenvolupament sostenible. Passa freqüentment que les normes no s’ajusten a les necessitats socials. Òbviament, les conduccions estan millor a dins del traçat de la vialitat, en zones determinades, com pot ser un entorn agrícola privat com Alcaidús, o una zona protegida com la vorera nord del port de Maó. També és cert que la Llei de Carreteres diu clarament que «excepcionalmente, podrán autorizarse zanjas en la calzada por razones de urgencia o necesidad, o previamente a una obra de renovación del pavimento existente», però ja sabem que hi pot haver interpretacions rigoroses que freqüentment fan inviables actuacions necessàries. No hauria de passar que ens quedem en una situació tercermundista, per no ajustar una norma com la Llei de Carreteres de manera que ningú pugui discutir que el clavegueram de la vorera nord del port és una necessitat indefugible que com millor es resoldrà serà aprofitant el traçat de la carretera, en línies generals, excepte quan el càlcul de pendents ho desaconselli. Les normes no han de poder fer inviable que els entorns urbans tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques.