El meu amic Sebastià, navegador a vela per les xarxes culturals, em va recomanar veure i escoltar una entrevista amb l’escriptor Josep Pla, podeu trobar-la a YouTube. En aquell interviu de l’any l976, Joaquin Soler Serrano presentava el programa «A fondo». En Pla, aquell dia de desembre, era el convidat a la conversa, malgrat que, a ell, no li agradés massa l’exposició pública. Malauradament, ja no se’n fan de programes d’aquesta qualitat i profunditat. Ara, tot és més aviat barroer i superficial, llevat de qualque excepció que confirma la regla.
Hi hagué en les paraules abocades per l’escriptor un parell de coses que em van fer pensar en la mentalitat d’un home savi. Insistentment en Josep Pla, després de donar una opinió personal sobre qualsevol tema que l’entrevistador li plantegés, sempre repetia la mateixa frase: «Jo no sé res...». Tot seguit, repreguntava al seu interlocutor què opinava ell. En Soler Serrano li havia de recordar que l’entrevistat era ell i, així, xino-xano, anava passant d’un tema a l’altre amb aquella curiositat de nen petit i entremaliat. Quin homenot!
Una altra cosa que em va sobtar, fou la cura i l’estima que, en Josep Pla tenia pels adjectius.
M’atreviria a dir que el veritable dard de les milers de frases que va escriure aquest home tan substantiu, planer i aventurer, era encertar amb l’adjectiu precís per arrodonir el que volia dir i florejar amb un mot una qualitat significativa i de bellesa expressiva.
Ara bé, com s’ho feia per trobar l’adjectiu òptim? Doncs, segons confessava aquest home, quan es trobava en el destret d’encertar amb la paraula delitada, es feia una cigarreta i, per entretenir la pensa amb les mans ocupades, cargolava una cigarreta... «Amb el polze i l’índex de la mà dreta aguanta el paper d’arròs, mentre amb l’índex de l’esquerra escampa els brins de tabac. Després, amb els dos polzes i els dos índex, amb gest ràpid, cargola el paper, deixant-ne una llenca que humiteja amb la llengua. Aplana el cilindre, matxuca un dels extrems i se’l fica entre els llavis. Rasca el llumí, fa barraqueta amb les dues mans i xucla, golut, la primera pipada». (Jaume Fuster)
Després de veure els milers de pàgines escrites per en Pla, aquest home era una incombustible xemeneia i focus de contaminació ambiental. Tanmateix, jo no sé res... vostè, què opina?
