Tinc una amiga que és tota una experta en viatjar. Coneix les ofertes, sap trobar els preus més assequibles per a l’allotjament, i planifica els itineraris dels llocs a visitar com ningú. És una veritable professional: memoritza les dimensions permeses de les bosses de mà de cada aerolínia i utilitza tècniques avançades d'empaquetament, tals com enrotllar la roba, aprofitar l’espai de les sabates, emprar bosses de compressió i articles multiús. És tot un art!
He après coses d'ella, però per a mi els aeroports continuen sent una mica desafiants, com un veritable territori comanxe. Entre la seguretat, les llargues cues, les normes de cada aerolínia, o els retards, ho acabo comparant amb aquelles terres d’abans de l'oest d'Oklahoma, Texas o Colorado.
El primer malestar d'un aeroport és passar el control de seguretat: treure's les sabates, la jaqueta, el mocador del coll, el cinturó, el rellotge, els productes d’higiene i cremes de menys de fins a 100 mil·lilitres... mentre qualcú canta a l’estil mercat d’ofertes: «tauletes, ordinador, productes electrònics...». És una invasió de la privadesa, gairebé com despullar-se davant de desconeguts. En l'era de la intel·ligència artificial i la tecnologia avançada, semblaria lògic que hi hagués solucions més eficients i menys invasives per a la serenor.
Tot això es fa amb l'objectiu de garantir la seguretat dels passatgers, però és cert que el procés pot resultar incòmode. A veure si en un futur pròxim la tecnologia ens ajuda a millorar aquests procediments i fer-los menys intrusius.
La clara sensació de territori comanxe ens arriba amb la galtada dels preus. Els productes són abusius perquè la competència és limitada, saben que els viatgers no tenen temps ni oportunitat de trobar d’altres opcions, i que tothom comprarà per necessitat.
La meva amiga duu el menjar de casa, i les darreres vegades passeja la botella d’aigua buida i l’omple a la font un cop passat el control.
El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 va imposar multes de 179 milions d’euros a cinc companyies per cobrar l’equipatge de mà. Aquestes multes van ser impugnades per les aerolínies, que es van emparar en una sentència favorable del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. No obstant això, la Comissió Europea ha iniciat una investigació per avaluar si hi ha hagut un incompliment de la legislació i l’Associació Consubal s’ha mostrat molt activa en defensa dels drets de la clientela de les illes.
A l’hivern, gaudim d'una certa quietud, però durant la temporada turística presenciem tot un espectacle d'inspecció de bosses de mà, i la varietat de mides resulta confusa i frustrant per als passatgers.
A més de les seves habilitats de combat i equitació, els comanxes també eren coneguts pel seu comerç amb altres tribus i colons europeus. La darrera fase aeroportuària és un «tele tenda» volant. Les vendes addicionals inclouen bar, productes de maquillatge, colònia i fins i tot regals i donacions a entitats socials.
Als aeroports qualque cosa no va prou bé, i els beneficis nets d’Aena, uns 1631 milions d’euros anuals, segur que podrien contribuir a millorar el benestar dels usuaris.
