En un article recent (Menorca, 28. 01. 2025), documentava la massiva pèrdua de capacitat d'atenció observada en adults i petits. Com si el cervell estigués inundat, la ment que l'habita no pot respondre a les intencions del seu amo. Així només ens queda viure posseïts pels estímuls externs sense aconseguir seleccionar-los voluntàriament. Necessitem protegir-nos davant aquesta pandèmia i, per raons d'espai, em centraré en els menors de sis anys.
1. L'ambient i les rutines de la llar són decisives.
a) Construir les capacitats d'atenció té a veure amb la tendresa i la bondat. Amb la seguretat i els afectes. Amb l'assossec en la vida familiar. En la primera edat i sempre, té a veure amb el contacte corporal afectuós, amb l'ús del cos en harmonia amb l'entorn.
b) Sovint els qui transiten atabalats i poc serens són els adults. Llavors l'atenció als menors es fa amb atropells i sovint les relacions de tots amb tots són incòmodes i el menor no aconsegueix estabilitzar el seu ànim.
c) És molt aconsellable comptar amb un Pla Digital Familiar per a garantir que es farà un ús molt limitat dels mòbils i tablets, mai interrompent les dinàmiques familiars. També delimitant usos de la televisió, etc.
d) Un factor greument distorsionador són les Experiències Adverses: disputes entre familiars, càstigs freqüents, dificultats econòmiques, malalties que alteren l'ànim, etc. En aquests casos augmenten més d'un 30 per cent les dificultats d'atenció. Cal aconseguir aquietar-se i sol ser necessari buscar ajuda.
2. Altres pautes fonamentals en la criança durant els primers anys
e) El joc és clau en el desenvolupament de l'activitat mental i pocs infants aprenen sols a jugar. Alguns adults són capaços de convertir-se en bons companys de joc, altres no saben sinó excitar-los. Són molt positives les xarxes de famílies que estableixen rutines de trobades (els dimarts a ca meva, els dijous a ca teva).
f) Les recompenses immediates fomenten l'ansietat. Sovint, acaben identificant l'ansietat com un recurs per a aconseguir el plaer. Així anem fatals. Convé planificar activitats familiars. El calendari és una ajuda per pensar un pla i preparar-lo: seleccionem la roba necessària, busquem informació, anem concretant què i com fer,… o incorporem a les converses referències a l'objectiu, etc. El desig i l'atenció es reforcen en el procés d'elaboració, sobretot si s'inclou als petits com a cooperants.
3. Necessitat d'activitat física, de descans i d'una alimentació sana. Cuidar les rutines.
g) Tant mentalment com físicament les criatures requereixen una bona dosi d'activitat física diària i, no obstant això, viuen enclaustrats. El sedentarisme és un brou de cultiu perfecte per a l'ansietat i l'agitació. Els infants han de disposar d'unes dues hores diàries per a explorar el món en grans espais. Els jocs en la naturalesa són una excel·lent font de salut mental.
h) Com a metàfora, és útil explicar que el cervell funciona com un múscul que després d'un cert esforç necessita descansar i recuperar-se. Es necessiten anys per a aprendre a detectar el seu propi cansament i aturar. Sovint els símptomes de cansament porten als infants a una dinàmica d'excitació per l'activació de processos metabòlics. És molt oportú ajudar-los a descansar, n’han d'aprendre. Sabem aquietar-los al fosquet, per què no fer-ho també a mitja tarda o a mig matí?
i) La mala alimentació és una assassina de l'atenció. Les dades fan escarrufar. És decisiu que l'alimentació inclogui sobretot aliments d'absorció lenta (verdures, fruites, cereals integrals…) i evitant colorants, additius, aliments processats o d'absorció ràpida perquè generen pinacles de glucosa que ràpidament cauen a plom provocant cansament i desànim.
j) La vida domèstica té alguns moments forts en la satisfacció de les necessitats: alimentació, higiene, somni, activitat... Tots ells impliquen una certa preparació, cooperació, una mica d'ordre, alguna espera, compassar ritmes del grup familiar, etc. La cooperació dels menors en les rutines col·lectives els convida a estar atents i enforteix la seva capacitat de convivència.
4. Interpretar els senyals dels fars. Aprendre a navegar el passat i el futur.
Són dimensions fonamentals per a l'autogovern de l'atenció. Queda pendent per al pròxim dia.
