S’admeten apostes: quants dies tardarà Pedro Sánchez a deixar la ministra d’Hisenda als peus dels cavalls per voler cobrar l’IRPF a mig milió de persones que cobren el salari mínim? A les facultats de comunicació s’estudiarà com la divisió interna d’un govern de coalició pot convertir una notícia perfecta per penjar-se una medalla en una crisi política. I tot per a què?
És d’esperar, vista l’experiència, que quan toqui negociar la primera votació difícil al Congrés, l’exigència dels socis delPSOE serà augmentar el mínim exempt de l’impost de la renda per deixar fora tothom que cobri l’SMI, com ha passat fins ara. I serà llavors quan María Jesús Montero s’haurà de baixar de l’ase i defensar el contrari del que ha dit fins ara. Igual que li va passar mesos enrere quan, amb la mateixa vehemència, negava que es pogués acceptar un pacte fiscal per a Catalunya. I, ves per on, aquest va ser el preu d’ERC per investir Salvador Illa.
Al govern de Pedro Sánchez se li multipliquen les factures pendents de pagar i potser aquí resideix l’explicació de per què el Ministeri d’Hisenda es vol quedar tant sí com no amb 2.000 milions d’euros de la pujada de sou que els empresaris hauran de pagar a les rendes més baixes: només per complir amb la condonació del deute acumulat per dècades de mala gestió a la Generalitat es calcula que l’Estat haurà d’assumir el pagament de 15.000 milions.
El sector socialista del govern diu que s’ha de fer pedagogia sobre la importància de pagar impostos, també per a les rendes més baixes, encara que s’hagi cansat d’afirmar que en cap cas es pujaria la càrrega tributària de la classe mitjana i treballadora. El problema és que el gruix d’aquests doblers es dedica a pagar hipoteques polítiques, interessos d’un ingent deute públic i, per acabar-ho de rematar, un augment imminent de la despesa militar. Així dona gust contribuir.
