La història d’Europa ha estat marcada per uns forts nacionalismes, que han desembocat en guerres i genocidis. Durant el segle XX Europa va ser el principal terreny de combat de dues guerres mundials, amb milions de morts.
A conseqüència d’això es va crear el projecte europeu, una unió econòmica, jurídica, social i cultural dels pobles europeus.
A poc a poc, es varen anar creant institucions supranacionals per gestionar la cooperació entre les diferents nacions de la Unió.
Durant l’època de la covid, es va demostrar que tots units fem força, amb els ja famosos fons Next Generation, per mitigar les conseqüències econòmiques que la pandèmia va generar. I al contrari de les retallades del 2008, l’estratègia va ser fer una inversió pública conjunta.
Trump ha tornat i amb ell l’imperialisme americà, que no s’havia anat a cap banda sinó que ara ho fa a cara descoberta. Amb amenaces cap a Groenlàndia, Panamà i per últim la Franja de Gaza, on sense cap pudor i en prime time ha proposat una neteja ètnica, amb els plans de desplaçar a quasi a 1,7 milions de gazatis. El ministre de defensa israelià ha proposat Espanya com el destí d’aquests. Cap país del món hauria d’acceptar els desplaçats, ja que la casa dels gazatis és Gaza.
2 Trump i Netanyahu impulsen els partits nacionalpopulistes a Europa, perquè així la Unió Europea pot ser millor controlada per les potències estrangeres, divide y vencerás. Recordem que el partit nacionalpopulista espanyol, Vox, va ser inicialment finançat per l’oposició al govern de l’Iran, que és el principal enemic d’Israel. Només s’ha de veure com defensen els aranzels de Trump cap a Espanya al Congrés, per veure la seva submissió a l’imperi ianqui.
Però Europa s’està quedant endarrerida, i està perdent el sentit de la seva creació que és la unió dels pobles europeus per defensar-se econòmicament dels imperis de l’est i oest. El camp i la indústria fortament afectats per les regulacions i el lliure mercat. Un agricultor espanyol no pot competir amb un agricultor brasiler si les restriccions mediambientals són més fortes a Espanya. Si es volen imposar aquestes restriccions al tomàquet Espanyol s’ha de consumir abans que el brasiler i una vegada el d’aquí s’hagui exhaurit importarem d’altres països, però açò seria anar contra el lliure mercat, per molts una màxima intocable.
Si volem que Europa sigui una unió sobirana amb competitivitat, i poder defensar-nos dels imperis que tenim a banda i banda ens hem de fer forts i deixar de regular com si fóssim el centre del món, quin sentit té regular si ni Xina ni els Estats Units ens segueix? I continuen contaminant cada vegada més? Cal fer-se forts, unir-se, treballar junts si no volem que Europa es converteixi en un camp de la propaganda xina, russa i americana.
