A Menorca és ben coneguda la filosofia del poc a poc, una filosofia que per desgràcia no es limita només a un estil de vida, sinó que va molt més enllà. No és gaire complicat adonar-se que el nivell d’execució de millores d’infraestructures i manteniment d’aquestes és molt inferior al de les illes veïnes (sense excepció) o al d’altres províncies peninsulars amb un PIB per càpita similar. Alguns culparan la comunitat autònoma, uns altres culparan Madrid, i potser sí que Menorca estigui infrafinançada, però Eivissa per exemple, també ha estat infrafinançada durant molts d’anys i, no sé com, els polítics locals se’ls han enginyat per dur a terme reformes de gran importància durant almenys els darrers quinze anys.
Per posar uns exemples a l’atzar, l’aigua, Eivissa és una illa que té quasi el doble de població i que rep quasi el triple de turistes que Menorca, tot i ser més petita, a més, de mitjana, plou bastant menys que a Menorca, però, així i tot, i fins i tot amb una sequera important com l’actual, no existeixen problemes de subministrament d’aigua, gràcies a les dessaladores que s’hi han construït, quan a Menorca amb la seva situació actual seria un drama. En matèria de carreteres, en fi, podeu anar-hi i fer la comparativa. En matèria de manteniment urbà, els cinc municipis eivissencs tenen avui en dia un servei de neteja molt més punter que la majoria de municipis menorquins, destacant Ciutadella, que tot i ser el municipi amb més nuclis urbans i/o turístics de l’illa, té uns recursos que equivaldrien a un municipi de 20.000 habitants de l’interior de Castella.
Ah, i no oblidem un detall, a Eivissa la immensa majoria d’aquests nuclis urbans i/o turístics disposen d’un bon asfaltat, unes marques viàriess intel·ligibles, voreres en bon estat sense males herbes pels costats i un clavegueram eficient... mentre aquí a Menorca, a febrer de l’any 2025, moltes inversions anunciades segueixen sense data d’inici, ni l’asfalt d’un tram esperpèntic de la general (Costa des Desmonte) que fa anys que s’hauria d’haver aclarit té inici d’obres encara ara, i òbviament si una minúcia com aquesta encara no es sap quan es durà a terme, què esperar de les grans obres que fa anys que es van anunciant i mai comencen, com la reforma integral de la tercermundista Cala en Blanes, entre moltes altres coses... en fi, és hora de deixar el ‘poc a poc’ a una banda, i posar-se les piles.
