Alguns estudiants de la Universitat d'Oviedo han denunciat que se'ls impedeix fer servir l'asturià en els seus treballs i exàmens. Expliquen que el professorat els ha amenaçat dient que si ho fan rebran notes més baixes i sense les corresponents correccions. Aquesta situació ha generat una gran polèmica i ha rebut el suport de diverses entitats que defensen la llengua asturiana. Els mateixos estatuts de la Universitat d'Oviedo reconeixen el dret a utilitzar-lo en l'ensenyament i la investigació.
El marc estatutari asturià no consagra l’oficialitat de la llengua autòctona com la majoria de les comunitats autònomes amb una llengua pròpia a diferència del castellà, que es van assenyalar en els seus estatuts d’autonomia. Va ser la Llei d’ús de l’asturià del 1998, que va instaurar una situació que emparava el seu ús.
Fa uns dies vaig acudir a un establiment públic. Saludo la recepcionista i li dic: «bon dia, venc a recollir una bossa que m’han deixat...». Automàticament em va respondre: Perdón? I quan em disposava a repetir la frase, em va concloure: «no entiendo!». Li vaig repetir la pregunta en castellà, la dona em va entregar el paquet, i jo vaig me vaig atrevir: ¿Lleva poco tiempo en la Isla? I ella mateixa va delatar-se: Nooooooo!
No és un fet aïllat que un treballador/a d’una administració pública a la qual suposadament hi ha tingut accés amb el corresponent certificat de nivell de català, faci que t’hi dirigeixis en castellà. Tampoc és estrany que t’ho diguin persones que duen aquí tota la vida, com la caixera del supermercat, castellanoparlant i nascuda a Menorca, que et fa repetir si vols una bossa de plàstic o paper.
Un clàssic sol ser telefonar a un ajuntament o al Consell i que et respongui el contestador: Si vol ser atès en català, premi 1. En castellà, premi 2. Si coneix l'extensió, marqui-la ara. Per ser atès per un operador/a, esperi.... i et contesta l’opció catalana de: «Buenos días, le atiende menganito, dígame». L’objectiu de la màquina, en pitjar l’opció de l’idioma, hauria de ser aportar un to col·loquial i proper a la conversa.
Mai he iniciat cap discussió per motius de llengua. La meva, amb tots els matisos que li vulgueu compondre (català estàndard, dialecte menorquí) va néixer per estimar. No és només una eina de comunicació, sinó també una part essencial de la nostra identitat i cultura. Que hagi nascut per estimar reflecteix la riquesa i la bellesa que porta amb ella.
La diversitat lingüística és un tresor que ens enriqueix a tots i totes. Cada dialecte i variació suma una perspectiva única i valuosa. Mantenir aquesta estima i respecte és fonamental per a preservar-la i transmetre-la a les futures generacions.
La llengua ja no és l’excusa per a la manca de professionals en sectors com la medicina, personal judicial, etc. La veritable dificultat del fet que vinguin o no a les illes rau en l'elevat cost de l'habitatge i en omplir la senalla de la compra.
Quina alegria quan trobes persones que s'esforcen per conèixer els costums de la terra que les acull, són un exemple perfecte de com la voluntat d'integrar-se i d’aprendre pot enriquir la seva vida, la nostra, i la de tothom que les envolta.
