TW

Diumenge passat vaig llegir, com solec fer cada setmana, l’article d’opinió d’en Josep Maria Quintana a «Es Diari». El tema: la commemoració de la mort del dictador i l’inici de l’etapa democràtica a Espanya. Us he de dir que no puc estar més d’acord amb les reflexions i consideracions que ell aboca al seu escrit. I he d’afegir que, quan vaig sentir que es preparava aquesta efemèride pel 2025 ho vaig trobar molt desencertat. Cal celebrar el tret de sortida de la democràcia, que no es produeix fins el 1977, amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques lliures, no pas la desaparició per mort natural d’un dictador al qual ningú no va destituir. Després vaig caure en l’oportunisme polític que representa a l’hora de fer caure caretes a la dreta del país. Però immediatament vaig pensar que la democràcia, tan llargament i costosament esperada, és una fita massa important com per emprar-la amb finalitats electoralistes. Pertany a totes les generacions i tendències ideològiques que l’han edificada i la mantenen viva.

Noticias relacionadas

Des de la meva posició d’esquerres, no comparteixo la decisió de dur endavant aquesta efemèride en el moment i en els termes en què es planteja. Crec que pot generar més inconveniències que beneficis i que polaritza encara més la nostra vida política, ja de per si massa enfrontada i desassossegada