El primer llibre de la Torà, escrit fa més de 3.500 anys, comença fent referència a les tenebres que dominaven el món generant un univers de caos i patiment. Amb l’aparició de la llum es destrià la llum de la tenebra. La claror fa possible construir el sentit , buscar la plenitud i constituir-se en comunitat humana.
Totes les cultures del món compten amb un relat fundacional en el qual es proposa esdevenir éssers de llum com protecció enfront de la torbació i els mals que representa l’abisme de la foscor.
Els nadons cerquen la llum en forma de somrís en el rostre de sa mare i de son pare perquè constitueix l’anunci de seguretat i l’esperança de felicitat. També als progenitors «se’ls il·lumina» la cara. Així es va creant la ment de l’infant que serà la seva llàntia particular per decantar les tenebres.
Tanmateix, la llum mai és només individual. Totes les grans religions i escoles filosòfiques tenen relats en què les tenebres i la llum es disputen la universalitat. Totes expliquen que els éssers de llum il·luminen la seva família, la seva comunitat. La llum es basta a si mateixa: una llàntia, per humil que sigui, decanta la fosca.
2 Però les coloraines d’aquests dies no poden amagar la tenebra que representa que, per donar resposta als problemes salut mental a Menorca a la infància, l’Ib-Salut ara només compti amb una psicòloga infantil per atendre els més de 16.000 menors (uns 5.000 de 0 a 6 anys) que hi resideixen. La manca de salut mental a la infància pot significar: depressió, addiccions, intencions suïcides, trastorns greus de conducta, els atacs d’angoixa, agressivitat descontrolada, fòbies, les conseqüències dels abusos, ansietats fora de control, por a créixer, bloqueig comunicatiu, incapacitat per aprendre, etc.
Les famílies que s’hi troben veuran la llum si es poden pagar un tractament privat. La majoria dels que no s’ho poden pagar viuran a les tenebres com a l’inici dels temps: confusió, dolor, culpa i caos.
2 Amargant i fosc és que a Menorca hi hagi més de dos mil menors (uns 800 de 0 a 6 anys) en situació de pobresa extrema, sotmesos al maltractament residencial i d’exclusió, amb necessitats bàsiques no ateses, etc. Viuen sense esperança perquè a ca seva se sent impossible el somni d’un futur millor. I la proporció de famílies en aquesta situació continua creixent malgrat que és més barat compensar els efectes de la pobresa infantil que les conseqüències que genera una infància molt pobre.
També succeeix que a bastants escoletes se sent el seu esdevenir tirant a fosc perquè 1) viuen amb corresponsabilitat les dolences de les famílies i s’exigeixen ajudar-les; 2) perquè les administracions que les han de sostenir en aquest esforç actual no corresponen prou; 3) perquè les transformacions que des de la política es proposen pel sector no obren horitzons que tranquil·litzin; 3) perquè la millora de la cura de la seva salut laboral segueix pendent de millora.
Aquests neguits pel present i pel futur els comporta a molts professionals deixar en segon terme la reflexió del dia a dia i la cerca de millores pedagògiques que són els pous on beuen la il·lusió i el compromís educador.
Malgrat tot, a l’educació infantil continua prevalent la llum del joc, l’alegria i l’estimació. La majoria de mestres i educadores que conec il·luminen el dia a dia amb tendreses, regalant serenor i seguretat.
Són moltes les famílies lúcides que comparteixen il·lusions, dificultats, responsabilitats, reflexions, cures i sabers. Fan de la criança dels seus infants una oportunitat per construir-se com comunitat educadora. Experimenten que cap estratègia d’aprenentatge i creixement personal és superior al diàleg. Les converses sinceres atreuen la llum i la bondat.
Educar és una de les formes més pures d’estimar. L’amor té a veure amb respectar, amb confiar, amb cooperar, amb escoltar i acompanyar, amb cuidar-se i cooperar, amb ser corresponsable, amb créixer, amb sentir-se atret per la bondat, etc.
Fixeu-vos que també podem substituir «estimar» per «educar» i es manté coherent: educar té a veure amb respectar, amb confiar, amb cooperar, etc.
Que tremolin les tenebres!
