Els perfums s’han emprat des de sempre, sobretot per amagar o enmascarar males olors. Era la seva funció principal. A través de la crema d’encens i herbes aromàtiques se creaven fums aromàtics amb el propòsit de dissimular olors desagradables. A través dels fums, del llatí per fummum ens ha arribat el terme actual, perfum.
Recordem que sorgeixen en una època a on la higiene pública era inexistent, ni clavegueram ni deixalleries. Pudors de tota mena eren omnipresents. Tampoc la higiene personal era cap pràctica habitual, ni entre la noblesa. Les males olors corporals se dissimulaven amb l’ús de perfums. I les classes més aristocràtiques eren les què més se distingien amb l’ús generós de fragàncies diverses. D’aquí arriba la posterior funció dels perfums, marcar posició i distinció. Les classes elevades eren més perfumades.
Des dels principis del mes de novembre ja comença la campanya nadalenca de perfums.
Marques internacionals de perfumeria, com Chanel, Dior, Yves Saint Laurent, Paco Rabanne, Giorgio Armani, Carolina Herrera, Jean Paul Gaultier, entre moltes altres, ens tempten copiosament amb glamour i moda, a fi de mantenir aquesta tendència imparable del consum desmesurat base de la nostra economia actual, que per aquestes dates arriba a la bogeria superlativa.
Després d’una tanda esfereïdora de notícies de borrasques i gotes fredes devastadores, ens arriba un seguit d’anuncis glamurosos i fascinants que ens porta a fer una despesa mundial de 50.000 milions d’euros només en perfums. No us sembla una bogeria superlativa?
