Quantes vegades hem escoltat crítiques a la figura del jurat popular. Que si no es pot deixar un veredicte en mans de persones sense formació jurídica, que si són influenciables per la pressió mediàtica, que si es deixen endur per prejudicis, que si no estan capacitats per entendre els casos complexos… Comentaris fets des de la prepotència de qui es creu millor que els seus conciutadans per haver estudiat. Com si un títol universitari et donés valors.
Ha estat un jurat popular qui ha posat finalment un poc de seny a la persecució judicial que ha patit Pau Rigo durant sis anys a instàncies de la Fiscalia. Ell és l’ancià de Mallorca que el 2018 va disparar una escopeta de caça per repel·lir l’agressió de dos lladres encaputxats i amb barres de ferro que havien assaltat ca seva, situada enmig del camp, per robar-li 15.000 euros.
Per salvar la seva integritat física i la de la seva dona davant els cops i amenaces que rebien enmig d’un assalt d’extrema violència -els lladres es pensaven que tenia més doblers- va aprofitar un descuit per agafar l’arma i disparar a bulto. Era el segon robatori que patien en pocs mesos i un dels lladres va morir a l’hospital. Segons la fiscal, l’home només pretenia preservar els seus doblers i la seva reacció va ser desmesurada. En altres paraules, que per actuar correctament s’havia de deixar robar.
La gent del poble, a qui tant es menysprea darrerament, només ha necessitat 24 hores per concloure el que era una obvietat, excepte per al ministeri públic. Un cas que ens reconcilia amb el jurat popular perquè ha fet tocar de peus a terra l’administració de justícia, amb els seus funcionaris embolicats en tecnicismes, advocats amb pocs escrúpols i fiscals disposats a acusar a ancians que defensen la seva vida i el seu patrimoni. Una elit judicial que perd el contacte amb la realitat i ha fet passar un autèntic calvari a una persona innocent.
